Ahir als Jardinets de la Biblioteca Pompeu Fabra vaig assistir a un acte important.
La presentación del llibre:
SIEMPRE EN LA BRECHA
MEMORIAS
de
Antonio Rodríguez Avellaneda
—
L’Antonio és un amic amb el que fa anys vaig tenir el plaer de compartir llargues hores de caminades pels boscos i muntanyes del nostre petit estimat i maltractat país. En aquelles passejades ja apuntaba maneres. La seva prodigiosa memòria feien que gaudissim de relats, en primera persona, del seu compromís amb la lluita antifranquista i en favor de les clases treballadores.
L’Antonio és un home treballador, humil i sencill però, abans que res, un lluitador des de sempre. Lluita que el va portar a patir empresonaments, però també, a la mort del dictador, a actuar des dels ajuntaments que s’íniciaven amb l’incipient democràcia.
Ha lluitat incansablement sempre des de les bases, sense cap més interés que ampliar les llibertats i assolir el benestar anhelats.
El seu és un llibre important per que ve de les memòries reals de qui ha viscut i patit la lluita des de primera fila. Com diu Miguel Guillén Burguillos en el pròleg:

“Hoy, décadas después de la muerte del dictador, es fácil presentar una visión interesada de la historia i manipularla al gusto, máxime cuando se disponen de los medios (privados y públicos) y de los recursos necesarios. Por eso es tan importante que militantes como Antonio expliquen en primera persona su papel en la lucha antifranquista, porque corremos el riesgo de que nos la acaben contando aquellos que no movieron un dedo en aquellos años a pesar de que tenían edad suficiente para hacerlo. Porque con la lucha antifranquista empieza a pasar lo mismo que con Mayo del 68, que parece que todo el mundo estuvo en París. Y sabemos que no fue así”