El blog d'en Manel
Tics, tocs i tacs del dia a dia
AIXÍ VEIG JO EL FUTUR DESPRÉS DEL 20N

Malauradament nosaltres no tenim el Druida Panoràmix que ens prepari una poció màgica per defensar-nos dels que des de fora ens volen assetjar, robar i aniquilar i que, al mateix temps, ens serveixi per ajudar-nos a foragitar als enemics de Catalunya que també tenim dins de casa.

10 Comentaris to “AIXÍ VEIG JO EL FUTUR DESPRÉS DEL 20N”

  1. Teresa ha dit:

    .
    .
    .
    .
    LA LLENGUA TROSSEJADA

    Amb un escamot de tropa

    n’és vingut un capità;

    un home en tota la vila

    ben segur no trobarà.

    .

    Vells i nois per nostra terra,

    lluiten valents molt temps fa;

    les dones, tot fent desfiles,

    no paren de cantar.

    .

    La cançó no l’entén gaire,

    no l’entén el capità:

    però li escou la tornada

    que fins el fa tramudar.

    .

    No puc més- diu al corneta-

    tot seguit ja pots cridar

    que ventaré una mordaça

    al qui canti en català.

    .

    Les dones senten la crida

    i se’n posen a cantar

    per cada carrer que passa

    un cor se sent esclatar.

    .

    En oir tantes cantúries

    perd el seny el capità;

    empaita una probre dona

    que, estranyada, se’l mirà.

    .

    La dona s’atura i canta,

    canta àrdida en català

    bufetada que li’n dóna

    no li fa pas gens callar.

    .

    Dins de la boca, amb quimera,

    un drapot li fa posar:

    els llavis encara es mouen,

    es mouen en català.

    .

    Allavors li clou els llavis,

    posant-li a sobre la mà;

    mes encara els ulls li parlen,

    li parlen en català.

    .

    Li lleva el drap de la boca

    i amb el sabre se n’hi va;

    deix la llengua trossejada,

    que mai més no podrà cantar.

    .

    El fill que du en ses entranyes

    la que ja no pot parlar,

    dins el ventre de sa mare

    ja glateix en català.

    .

    Frederic Rahola i Trèmols

  2. Teresa Teixidó ha dit:

    Aquest Manel sempre fa el dibuix mes encertat i descriptiu del moment que vivim. Tal com ell ho expressa, ho sentim els qui estimem el país. És el principi de temps més dificils encara. Cal romandre units per plantar cara a l´agressor.
    En temps de dictadura hi habia la cançó protesta. Ara en Manel practica el dibuix protesta.
    Gràcies Manel pel teu art

  3. salvador ha dit:

    Ja era d’esperar…. no ens ve res de nou, estem encerclats com a gent indesitjable, per la resta del país veí.
    Mentre quedi un català, la rel sobreviurà!
    ( visca la nostra terra lliure ) /*/ Salvador

  4. Llúcia escrigué ha dit:

    Crec que tens molta raó ja m’agradaria que t´equivoquessis però molt hem temo que pots tenir un gran encert.
    Es mol trist.
    Llúcia

  5. Monesusádos ha dit:

    Jo pagaría per tenir un tancat com aquest!!!!! VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!

  6. sebastià i glòria ha dit:

    Segueix amb aquesta força i amb aquets dibuixos,que això es casa nostre i entre tots l’hem de defensar. Plantem-li cara a aquests del PP!!!
    Visca Catalunya Lliure !!!!!!

  7. jaume ha dit:

    L’enemig el tenim dintre del tancat

  8. montse mas ha dit:

    Fa fredor, malgrat tot,penso que no som prou conscients del que ens espera,potser millor així.
    El efecte lupa m’agradat molt.

  9. maria ha dit:

    fa tan de temps que callem i deixem fer,
    fa tan de temps que ahuriem de sortir al carrer
    per tans cops en contra dels catalans i català i no ho hem fet.
    Que esperem?
    A l’hora de la vertitat ni tots els que ens queixem sortim al carrer quan ens ho demanen i son poques vegades,
    on han ant els vots independestistes?

  10. pepitu ha dit:

    manel molt bé

Deixa el teu comentari