Veient els darrers esdeveniments d’atacs sistemàtics contra Catalunya per part dels tribunals Espanyols, Constitucional i Suprem, amb la evident complicitat i col·laboració dels peperos, aquest és el dibuix de com jo veig la realitat.
Molt gràfic i molt clar del que està passant, però no fem o no faig res per canviar això, “creiem o crec” que tenim mes a perdre que a guanyar i ja saps, que la millor arma per tenir el personal quiet es la por.
Hem de deixar de pagar. Solidaritat amb els amics de Siurana que fa temps que ho han fet, no els deixem sols, no paguem ni un euro més a Madrid, no comprem res que no sigui català. Tenim molt per fer podem fer molt devent de tants maltractaments, ens volen però no ens estimen, doncs bé nosaltres tampoc. Tant ens costa posar-nos d’acord?
Ara toca reaccionar, anar plegats en la mateixa direcció per tirar endavant, només ho assolirem si ho fem junts, si som capaços d’anar tots junts. Ens ho mereixem, no pot ser que sempre estem tan fotuts i ens prenguin el pèl. Ja n’hi ha prou!
Sort que en Manel sempre hi posa el toc d’humor!
Con diria en Mohammed Jordi, SE’NS PIXEN A LA BOCA!!
Molt gràfic i molt clar del que està passant, però no fem o no faig res per canviar això, “creiem o crec” que tenim mes a perdre que a guanyar i ja saps, que la millor arma per tenir el personal quiet es la por.
Totalment d’acord,crec que ja n’hi ha prou… I N D E P E N D È N C I A !!!!!!
Crit de Pàtria
Des del fons de ses entranyes
Catalunya s’ha queixat:
per vilatges i muntanyes
amb ves mascle t’ha cridat,
oh Llibertat!
Amb constància i saviesa
la llar nostra irem refent:
des del cim de sa grandesa
direm forts, de cara al vent:
“Tomba, ponent!”
Si no minven els agravis
bregarem sense descans:
bastarà el record dels avis
per fê’ns créixer com gegants.
Fora tirans!
Emili Guanyabéns i Jané
Hem de deixar de pagar. Solidaritat amb els amics de Siurana que fa temps que ho han fet, no els deixem sols, no paguem ni un euro més a Madrid, no comprem res que no sigui català. Tenim molt per fer podem fer molt devent de tants maltractaments, ens volen però no ens estimen, doncs bé nosaltres tampoc. Tant ens costa posar-nos d’acord?
Ara toca reaccionar, anar plegats en la mateixa direcció per tirar endavant, només ho assolirem si ho fem junts, si som capaços d’anar tots junts. Ens ho mereixem, no pot ser que sempre estem tan fotuts i ens prenguin el pèl. Ja n’hi ha prou!
Sort que en Manel sempre hi posa el toc d’humor!
Tens molta raó. Mirem.lo per el costat bó, quan mes ens apretin millor per tenir el motiu per declarar la INDEPENDENCIA.