Diari ARA – divendres 5 de juliol de 2013 (pàgina 11 –política-)
“Alícia Sánchez-Camacho va asegurar que hi ha una operació per desprestigiar-la perquè combat l’independentisme.”
Benvolguda Alisia:
No cal cap operació o campanya per desprestigiar-la.
Vostè té molta traça en desprestigiar-se tota soleta, no necessita a ningú per aquesta tasca.
Cada cop que surt en els mitjans públics, cada vegada que obra la boca per vomitar qualsevol de les bajanades i bestieses a que ens té acostumats, el termòmetre del seu desprestigi s’enfila a cotes molt, molt altes; es posa pels núvols.
Els únics desprestigiats som els catalans que hem de veure i suportar entre nosaltres personatges de la seva mena que mitjançant la amenaça, el xantatge emocional, la mentida, la intriga, la por i, sobretot, la zitzània ( http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144931 ), intenten frenar l’anhel que tenim la majoria de catalans de, com a mínim, poder decidir sobre el nostre futur.
De ben segur que els seus “amos” de Madrid estan molt contents amb una servidora tan fidel que sense cap mena d’escrúpol els està fent la feina bruta des de dins mateix de Catalunya. Estic convençut que la premiaran amb algun os, o, també, amb algun que altre “sobre” amb trenta monedes… o més!!!
Sí senyor! Ja sabem que ningú no és perfecte, però aquesta dona no té mesura ni en el to ni en les formes. Que li donin un càrrec a la meseta i s’hi quedi.
que li donin el títol de guardiana d’honor del gran monument a la democràcia que hi ha a les Espanyes, el “valle de los caidos “
Que bo el dibuix!
Però…no havíem quedat que l’Alisia era una serp?
Ah! Ja ho entenc, aquesta dona és com un camaleó, es transforma segons li convé: aquí de bèstia i allà de bella, vull dir de “Vella” gosseta.
I tant que deu estar content en Mariano, ja me’ls imagino: ell tot cofoi i ella remanant la cua.
…però em sembla que aquesta vegada la seva estratègia, la del Mariano, l’Alisia, la Soraya, la Cospe… els farà figa.
Per fi els catalans ja no acceptem “gat per llebre” i ara el que interessa és que els nostres polítics així ho entenguin i ho sàpiguen gestionar. Esperem-m’ho!!!
Molt ben trobat el dibuix, i el comentari mereix un aplaudiment de 30 minuts com a mínim.
El que aconsegueix la senyora Camacho cada vegada que obre la boca, es, a part d´ensenyar la dentadura , afegir un català o catalana més per la independència .
Hola quina raó teniu
Felicitats pel dibuix!!! fot fástic escoltarla, cada cop som més els que no la podem veure, no entenc que encare i hagi gent que votin aquesta colla de lladres.
Sensacional interpretación. Somos amantes de las mascotas pero podemos asegurarte que esta no la desearíamos en nuestras casas ni regalada. No la abandonaríamos en la calle por que ensuciaria mucho las calles y además no esta bien, pero la llevaríamos a alguna entidad protectora fuera de Cataluña, donde no pudiera perjudicarnos con sus ladridos. Aún no le hemos visto sacar espuma por la boca pero estamos convencidos de que tiene la rabia.
Seguramente que estás muy ocupado, pero te animamos a poner más dibujos ya que cada día hay temas para denunciar y nos gusta como los tratas y la forma divertida con que tus dibujos y escritos lo explican.
Caram noi quina visió tan encertada del tarannà d’aquesta senyora. Si senyor: una gosseta llepa culs i mansoia amb els seus amos, però rabiosa amb els seus conciutadans. Cal fer-la fora de Catalunya.
Estic totalment d’acord amb tú, amb la Gemma i altres; fora gent d’aquesta de Catalunya o marxem nosaltres (que ja tardem), hahahaaaa. Bon estiu!!!!
Doncs que voleu que os digui. A mi l´Alícia “la morritos me pone un montón i me da un subidón que pa qué”. Vull dir que hem posa al lloc, al meu lloc dins de l´independentisme, no penseu malament. Cada cop que obra la boca mes independent hem sento.
Aquesta no deu ser pas la del conte ¿oi?: “Alícia en el país de las meravelles”.
¿Que fot aquesta energúmens en un país que tots esperem que realment sigui meravellós? Bé, el que fa ja ho sabem. ¡Embrutar-lo tant com pugui, tot bellugant la cua i esperant l’os del seu amo; tal com a dit algun company. ¡Guau!
¡Ah! ¿Ja sabeu que els gossos catalans son mes llestos que els castellans? Perquè els d´aquí fan BUP. Ho sento se m’ha anat la castanya. Salut.
Hola Manel
Molt encertat i esplèndid dibuix.
Diguem, son manies meves? o l’hi creix el morro cada vegada que diu una mentida.
No tindria de ser el nas?
Quanta raó teniu tots. Per això el jovent d’avui vol lluitar primer per la independència i per Catalunya, i desprès, quan això estigui arreglat, intentaran prosperar i buscar feina o el que sigui. Ara mateix, perquè s’han d’escarrassar? perquè vinguin Alisies, Rajoys i Asnars i els hi prenguin tot per el que lluiten com fins ara està passant…? no val la pena.
Primer hem de netejar la m..da i desprès nosaltres ho tirarem tot endavant.
Ho sento nois. Avui posaré una mica d’aigua al ví: l’Alicia (aquí i a la Xina Popular) no és santa de la meva devoció però si que ho és de milers i milers i milers de catalans, per molt que ens foti. Una cosa és fer mofa i caricatura del personatge i del què diu i una altra de ben diferent rebatejar-la (no crec que ens agradi gaire que, per exemple, algú de la meseta parli reiteradament del nostre president com “Arturo”, per molt graciós que sigui), ni parlar de “netejar la m..da”, de “colla de lladres” (d’aquests n’hi han per tot arreu i per tots els partits), de “fer fora gent d’aquesta”, etc, etc. Ho sento, a mi això no em fa cap gràcia. Fotem conya i enriguem-nos del mort i del que el vetlla, però sense caure en la demagògia, el mal gust i l’autofelació. Aquí hi cabem tots, ens agradin o no. Lo que no vull per mi no ho vull per ningú. Una abraçada!
Dabster12, no estic gens d’acord amb això que dius que la joventut d’avui només es preocupa per la independència i deixa enrere l’anhel de prosperar.
Et puc dir en coneixement de causa que hi ha molts joves que s’estan preparant moltíssim independentment que assolim un estat propi o no i aquests són el nostre verdader aval com a país.
I tant que s’escarrassen!!!
De cap manera podem desmerèixer la nostra joventut, doncs són precisament per ells i amb ells pel que estem lluitant; perquè el seu futur sigui més just que no pas el que hem tingut nosaltres i els nostres avis.
Molts joves catalans, molts d’ells grans talents i d’altres simplement treballadors de base, han marxat a treballar fora i a treballar de valent perquè no és fàcil començar una nova vida en un país estranger. I et ben asseguro que des del país o des del continent que sigui, també posen el seu gra de sorra per aconseguir que esdevinguem un poble lliure.
Albert, em penso que això que dius dels “morritos” de l’Alisia no té res a veure amb les mentides. Em penso que més aviat és que aquesta senyora s’ha aficionat al bótox i a la silicona i ara ja n’ha perdut tot el control.
Esteve: “xapó”!!! et dono tota la raó. Fa dies que intento explicar el que tu has dit en quatre ratlles. Et felicito.
Tot i que crec que amb el tema del nom tampoc n’hi ha per tant.
Amic Esteve:
Sento estar en desacord amb tu.
La senyora Camacho als CATALANS –no als altres- no ens mereix gens ni mica de respecte ni consideració.
Menteix més que parla. El mot que defineix perfectament el que esta perpetrant a Catalunya és: ZITZÀNIA – 2 fig Discòrdia que hom posa entre persones que estaven en harmonia. Sembrar la zitzània entre ells.
Ho fa a plena consciència. Els ciutadans de Catalunya absolutament mai hem tingut els problemes de convivència que des de el govern central -principalment el Partit Popular- ens atribueixen.
No tenim cap arma per lluitar-hi doncs ens ignoren totalment. I, a sobre, a Espanya se’ls creuen.
Tres segles de personatges similars a ella han anat escanyant i empobrint Catalunya.
Som un poble pacífic treballador i dialogant. En aquests tres segles han donat motius per que ens revoltéssim… doncs no o hem fet!. Som tan babaus que sempre hem pensat que arribarien a acceptar-nos. Però tot té un límit. Ha arribat el moment de dir prou. Comencem per sortir el dia 11 de setembre a fer una cadena humana que faci història. I continuem fins que aconseguim manifestar el nostre dret a decidir, deixant ben clar que volem ser amos del nostre futur decidint pacíficament però amb tossuderia.
Cada vegada que escolto a la tal Camacho, i d’altres com ella, mentint i atacant el nostre país, se’m regiren els budells i resto impotent sense poder fer-hi res.
El súmmum ja és que no ens permetin ni tan sols dir “SI” o “NO” al DRET A DECIDIR. Noi… Esteve… estaràs d’acord que això de democràcia res de res. Això és més propi d’una dictadura pura i dura.
Per tant, si amb els meus dibuixos aconsegueixo indignar-los un xic. (que no ho crec) em dono per satisfet. Per altra banda també serveixen -els dibuixos- per desfogar-nos una mica i descarregar una part de l’emprenyada que provoquen constantment. Nosaltres, jo dibuixant, i els que participen amb les seves opinions tan sols ens riem d’ells. No els robem, no els humiliem, només volem que ens deixin fer la nostra via en pau.
Al cap i a la fi si són com són és més divertit riure’ns-en que lamentar-ho
Gemma:
Massa bo vol dir tonto.
Els teus arguments, tots, serien vàlids si a l’altra banda tinguéssim una gent amb qui debatre obertament. Però a l’altre banda tan sols hi ha el botxí que vol aniquilar-nos al preu que sigui.
Hola Manel
Che colloi, eixa volta mes que una entrada, has fet una penetrada.
Te felicite
Amic Manel,
estic d’acord amb tu, no m’has de convencer de rés. Tu emprenya’t, desafoga’t i enriue’t de qui vulguis. Faltaria més (és el teu blog)!! A mi em tindràs al teu costat pel què vulguis i més, i sobretot per fer una cadena humana i denunciar el denunciable. Ara bé, oblida’t de mi per cremar persones a les fogueres, per molt botifleres i impresentables que siguin. Jo no les vull fer fora d’enlloc (tampoc de casa seva). Tampoc les vull convencer absolutament de rés. Només vull per elles el que vull per mi i el meu poble: llibertat i respecte. A partir d’aqui tot el catxondeo i conya que faci falta.
Efectivament Manel, però com que no som ni al Segle XI, ni al XV, ni al XVII, no aconseguirant aniquilar-nos (si no ho han aconseguit durant 300 anys!).
Per tant, les nostres armes han de ser unes altres.
Crec que estem davant un moment històric que hem de saber aprofitar. Però penso que hem d’actuar amb educació, civisme i respecte vers totes les opinions; només així aconseguirem el nostre objectiu com a país.
Com diu l’Esteve jo també vull un país on tothom hi càpiga, lliure, sí, però on tothom hi tingui un lloc.
No veieu que si no ens posem a la mateixa alçada?
Hola Esteve bon dia
Respecto molt els teus escrúpols, però et recordaré un fet entre molts del mateix caire.
En un debat a TV3 abans de les ultimes eleccions ERC va retreure a la Sra. Camacho que estava fent una campanya per les residències de la gent gran, dient-los que el “FONDO ESPAÑOL DE PENSIONES” no els hi pagaria les pensions en cas de independència. Aclarint-l’hi que no existeix tal fons, i que son les generacions joves les que paguen les pensions als vells, va quedar en ridícul i no va poder argumenta res.
Però la següent setmana, va seguir la seva campanya per les residències, espantant a les àvies i avis.
Crec que persones com aquesta no mereixen el mes mínim respecte, ni cal que convisquin entre nosaltres per crear malestar; com diu el Manel sembrant “zitzània”.
Es necessari que els ajudem i animem -de bon rotllo- a que marxin, proclamant-nos, per exemple, independents. Com que els fa tanta por l’independentisme segur que marxaran cames ajudeu-me el dia que aconseguim aquesta vella aspiració.
Hola Gemma
Estic completament d’acord amb tu.
Jo també vull un país en que tothom i tingui un lloc. Però un lloc adient amb la conducta, el saber fer, i la moralitat de la persona.
La Sra. Camacho al ZOO.
Crec que tots teniu raó. L´Albert, la Gemma, l´Esteve, en Manel… Tots creiem que Catalunya te que ser un estat lliure e independent, però el dia que això pugui ser, ¿Com creieu que es comportarà la gent que avui per avui ens odia pel que volem ser? Els que voldrien veure la nostre cultura esmicolada, els que no accepten ni tant sols que puguem decidir el nostre futur, perquè creuen que només hem de ser espanyols? Tots aquests siguin polítics o no, que ara viuen en la regió espanyola autònoma de Catalunya, ¿quin camí agafaran? Ningú els fotra fora, poden marxar a on vulguin però els que es quedin, seguiran destil•lant bilis anticatalaniste com fins ara, quan comprenguin que ja no estaran a Espanya.
Hola Albert
En la cosa de la ameça de perdre les pensions el avis argumentada per la Camacho en campaña tu expliques com un cas general de la tal Camacho, però tinc una experiencia familiar propera i dolorosa. Si t’haguessis trobat en la situació de tenir de calmar a una iaia de 90 anys una mica sorda, amb un grau d’Alzheimer i en un estat de nervis considerable per la por a perdre la pensió desprès de escoltar unes manifestaciones de la Camacho en campaña electoral, pot ser no series tant indulgent.
Això no es una manera diferent de fer política, això es una canallada. Aquesta individua hauria de estar a la presó, i no te res a veure amb nacionalismes ni hòsties. Eixa persona es dolenta i prou.
Compartimos totalmente la opinión del señor Baldiri. Cuando en la campaña electoral la Alicia Sanchez Camacho se harto de divulgar mentiras y entre ellas la de que las pensiones de la gente mayor se verian seriamente perjudicadas o anuladas si se llegara a la separación de España, en nuestro centro hubo mucha gente que se vió muy afectada y atemorizada, incluso provoco crisis que afectaron la salud de algunos de nuestros compañeros más mayores. Consiguió sembrar el miedo y el conformismo de dejar las cosas como estan para evitar graves problemas, a pesar que que la mayoria deseamos el derecho a decidir y llegada la ocasión la independencia de España.
Esta mujer no es una persona que trabaje para el pueblo, trabaja para sus intereses personales acatando sin reparos de conciencia cualquier orden que le llegue de Madrid sabiendo que va claramente en contra de los intereses de la gente de Cataluña.
Es mala es un cáncer del que tenemos que librarnos.
A la Sra. Alicia con desprecio
Cuentan de una política que un día
tan seca de ideas estaba
que solo se sustentaba
de las mentiras que decía
habrá otra entre sí decía
más inútil y absurda que yo
y cuando el rostro volvió
hallo la respuesta viendo
que unos peperos iban recogiendo
las mentiras que ella vomito
Calderon de la Piragua