Jo, en moltes coses, em faig embolics; sóc el que se’n diu un “cagadubtes”; em costa decidir que m’agrada i que no m’agrada. Amb l’ART, però, ho tinc molt clar… tinc molt clar que no hi entenc res de res.
Aquests dies hi ha una exposició col·lectiva per la que ja m’hi he passejat i passat unes bones estones.
En aquesta col·lectiva s’hi poden veure diferents expressions de tècniques artístiques que, per dir la veritat, n’hi ha m’han complagut força. Hi ha, però, algunes “escultures”, per qualificar-les d’alguna manera, que no les entenc gens ni mica… segurament per que jo sóc un negat per aquestes coses. Però els que si que hi entenen, i molt -el jurat(?) que escull que és o no és art- han dit que això SÓN ESCULTURES, són obres d’art:
.
.
Però dóna molt que pensar que en la selecció prèvia a les obres que anaven a ser exposades, va haver-hi una en concret, la de l’amic GUILLEM, que va ser desestimada amb el pretext: “No és una escultura”. Van argumentar-li que el que ell fei era artesania més pròpia per a botigues de “souvenirs“… (souvenirs… textualment) que per a una exposició com la que és preparava.
Jo he tingut la sort i el plaer de veure aquest suposat “souvenir“… que per a mi es un conjunt de veritables petites obres d’art, petites escultures esculpides dins d’una ampolla. El seu autor, en GUILLEM, en té i en fa moltes d’aquestes fantàstiques escultures. Totes diferents. Totes amb una escenografia i amb un rerafons còmic, dramàtic, actual… però úniques e irrepetibles. Cada escena la formen petites obres d’art (escultures)… jo diria que “micro-escultures”, doncs tots i cadascun dels elements han estat fets (esculpits) totalment a mà per l’autor, i entaforats amb mestratge i paciència infinits dins l’ampolla. Val a dir que molts dels estris o eines que el Guillem utilitza en les seves creacions escultòriques, se les fa ell mateix, son de construcció pròpia totalment artesana en funció de les necessitats de cada treball.
L’obra rebutjada és aquesta:
Fantàstica… OI? al menys al meu modest entenfre.
Doncs noies i nois… nenes i nens de la sala… sembla ser que això no és cap escultura ni és art. EP!!! No ho dic jo, ho diuen els que hi entenen molt i molt.
Amic Guillem, no t’encaparris gaire doncs d’això que mostro tot seguit també en diuen art, i, a més, aquest està molt cotitzat per ser qui n’és l’autor:
Son les “Obres d’art” (?): PILA DE DIARIS i NÚVOL del Tàpies…
QUINA BARRA I POCA VERGONYA S’HA DE GASTAR PER ANOMENAR “OBRES D’ART” AQUESTS ENGENDRES I QUALIFICAR COM ARTISTA A QUI ELS HA PERPETRAT.
____________________________________________________________
Amb afany d’ajudar, i sense cap doble intenció, poso a l’abast de qui en el futur tingui d’escollir, com defineix ART i ESCULTURA el diccionari català.
ART
1 Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’abnegació.
2 Manera de fer alguna cosa segons regles.
2 Sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa.
ESCULTURA
1 Acció, art, d’esculpir obres tridimensionals, bé exemptes, bé en relleu
2 Obra esculpida.
___________________________________
És evident que el treball del Guillem compleix tots els requisits d’una obra d’art esculpida.
Que ho sapigueu, membres i “membresses” de els jurats(?) i comissions seleccionadores, no fos que, sense voler, perpetréssiu algun nyap…
Vull deixar clar que penso que els autors dels nayps… les “escultures” que us he mostrat tenen tot el dret a presentar-les, doncs, segurament, les han elaborat(?) amb il·lusió i, al cap i a la fi, és la seva obra i el que saben fer… tot i que també crec que dir-li “art” a això és un insult a la intel·ligència..
Un aclariment: Llevat de poques excepcions, a mi, que no hi entenc res de res, repeteixo que m’han agradat força algunes de les diferents obres presentades. Però es clar, jo no sóc representatiu doncs no hi entenc res de res.
Com a part interessada reconec que tens raó amb tot el que exposes.
Jo i els meus ninotets estem contens amb la defensa que ens has fet.
Gràcies Manel !!
Estic d’acord amb tú Manel!
Jo tampoc entenc massa d’art, però sí el suficient per donar una crítica, ja que jo també creo el meu propi art i en el meu caparró que sempre funciona per “crear”, aquestes opcions que he vist no se’m passen mai pel cap i ni les entenc.
A les meves obres crec que es veu clarament el missatge que vull transmetre, però potser també cal que l’observador busqui el seu propi missatge. Que en el cas d’aquestes obres no vull ni dir el missatge que se’m passa pel cap.
Ja t’enviaré les cosetes que faig per mail.
Una abraçada!
Diuen que tot el que nosaltres estem buscant, també ens busca a nosaltres i que, si ens quedem quiets ens trobarà. És alguna cosa que porta molt temps esperant-nos. Quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs el que ocorre a continuació”. Haig de triar 12 dones (que hagin marcat la meva vida) i de les quals cregui que vulguin participar. Crec que si aquest grup de dones estigués en una habitació juntes, gens seria impossible. Espero triar les 12 correctes. Espero que les meves abraçades i gestos de gratitud i amor et recordin l’especial que ets. No hi ha un altre missatge addicional, solament has d’enviar aquest missatge a altres 12 dones i dir-me el que ocorre en el quart dia. Intenta no trencar el cicle. Demana un desig abans de llegir el proper paràgraf. Has demanat un desig ja? aquesta és l’última oportunitat de demanar un desig.”Desitjo que avui experimentis pau dins de tu, que confiïs que et trobes exactament on has d’estar, que no oblidis les possibilitats infinites que neixen de la confiança en tu mateixa i en unes altres, que utilitzis els dons que has rebut i que transmetis a unes altres l’amor que se t’ha donat. Desitjo que estiguis feliç amb tu mateixa pel que ets. Deixa aquesta saviesa assentar-se en els teus ossos i deixa a la teva ànima cantar, ballar i estimar lliurement. Està aquí per a cadascuna de nosaltres”. Ara envia aquest missatge a 12 dones en els propers 5 minuts, inclou-me al meu, jo compto com 1….veuràs per que.”
OSTRES ANÒNIM…
VOLS DIR QUE NO T’HAS FOTUT UN EMBOLIC A L’HORA DE FER UN COMENTARI, I EL QUE HAS FET HA ESTAT ENVIAR UN TEXT ESTRANY AL LLOC EQUIVOCAT…?
O POTSER SON LES AL•LUCINACIONS QUE ET PROVOQUEN LES “ESCULTURES” QUE HI HA EN EL BLOG; AMB LA QUAL COSA AQUESTES JA TINDRIEN UNA RAÓ DE SER, DONCS PROVOCARIEN SOMNIS AL•LUCINÒGENS TALMENT COM SI T’HAGUESSIS CRUSPIT UNS BOLETS D’AQUESTS QUE FAN VEURE VISIONS.
DE TOTES MANERES NO ÉS MASSA SERIÓS PRENDRE-S’HO D’AQUESTA MANERA, PERÒ TAMBÉ ENTENC QUE AQUESTES “ESCULTURES” TAMPOC SON PER PRENDRE-LES MASSA EN SERIO.
Manel (TICS, TOCS I TACS DEL DIA A DIA)
Soc aficionat al maquetis-me, que se suposa artesanal, però amb art no soc cap entès , encara que tinc ulls a la cara i considero que algunes obres, que els experts els atribueixen un gran valor, les veig de una manera burlesca i de quedar-se amb el personal. L’èxit deu ser degut segons qui les realitza. La veritat, en la meva modesta opinió, veig que aquestes obres tenen un treball de realització senzillíssima i sense cap mena de enginy o esforç; al meu entendre, sense cap valor de execució. A lo millor es que jo tampoc i entenc res.
Señor Manel he ido a ver la exposición i he quedado asombrada. ¿Como se puede intentar colar como escultura unas mamarrachadas como estas?. Intentan darnos gato por liebre. Arte yo creo que es algo que esta al alcance de unos pocos, por esto admiramos las verdadera obras de grandes artistas. Estas cosas que intentan hacernos creer que tienen mensajes y no se cuantas cosas más, en realidad las podriamos hacer cualquiera, pero por decencia y respeto al arte y a los demás no nos entrometemos.
Jo sí que no hi entenc res de res en escultures, pintures ni en l’art en general, ni en l’art en particular, però si m’ho permeteu, deixeu-me dir la meva.
Penso que cap de les peces que ens presentes són escultures; La magnífica obra d’en Guillem, és artesania, diria més, una extraordinària artesania. Mentre que “Pila de diaris” i el manyoc de filferros són un “nyap”. Nyaps, però, que valen molts diners, i, amics, el valor de les coses es mesura pel que valen.
Siguem sincers, a quina no li agradaria tenir un Tàpies a casa seva?
Ostres tu, quin tip de riure que m’he fet. Manel, ets un crack, em sap greu per l’autor, tot son gustos, pero tens raó Manel, el que se’n diu escolpir, no ha escolpit gens, en tot cas ha composat.
I es que en l’art tot s’hi val!
Gràcies per fer-me me passar una bona estona.
Petons
Amic Manel a mi si que em transmet missatges aquesta pedra lligada en uns ferros, i les coses retorçades. Tanco els ulls, i poso molta imaginació i veig una barrera de les que es fan al carrer quan hi ha una revolta, aquesta barrera te sacs de sorra, fustes, un carro cap per avall i potser també un cavall mort però molts i molts adoquins. En la segona fotografia també tanco els ulls, i poso molta imaginació tanta que agafo mal cap i veig com ha quedat tot després de l’assalt.
Es conya. Quina barra que tenen al voler engaltar-nos aquestes coses com escultures o obres d’art. Si en Rodin, Miquel Àngel o Josep Llimona per dir alguns axequessin el cap es cabrejarien molt, o potser es petarien el cul de riure veient com intenten pendrens el pèl.
L’obra d’en Guillem jo, com tu, que no en se res d’aquestes coses, m’agrada molt, i estic segur que d’haver-la exposat, hagués tingut més expectació positiva que les escultures que ens mostres, que no se les deu mirar ni l’encarregat de treure la pols.
Hola Manel ,tinc la mateixa opinió que tu i com molts dels que heu escrit
Manel no tenim ni temps ni espai per posar tots els comentaris que la majoria de socis del casal que han vist el teu comentari de l’art en el blog han dit, alguns de’aquests comentaris serien irrespectuosos. Tan sols una persona va dir que això era art per provocar i que aconseguia el seu objectiu. La resta ens preguntem si cal provocar, però majoritàriament pensem que aquests personatges no tenen res a dir i el que fan és riure’s de l’espectador.
Unanimitat de tots en que en aquest temps que corren l’art és una meuca que és ven als diners, sense que això tingui res a veure amb la qualitat.
Quina llàstima que exposin aquestes pífies i no ens deixin veure obres com les del artista que defenses. Ens agradaria una exposició només amb treballs d’aquest senyor.
Ostres!!!! Jo tinc un carro amb diaris…hahahaaa
Es possible que jo tampoc no en sàpiga res d’art, però al menys penso que tinc bon gust. He anat a veure las escultures que vas retratar, he vist que és una vergonya que coses així se les presenti al públic com si fossin meravelles i en canvi treballs artístics com el que van despreciar no puguem disfrutar-los.
És una vergonya i una indecència per part dels organitzadors.
Avui a la tarda hem anat a aquesta exposició i hem vist que tens tota la raó. En general està tot força bé i hi ha obres prou maques, però les dues que retrates vistes en directe provoquen vòmits i vergonya aliena. ¿Com pot ser que ningú tingui la barra de intentar fer passar aquestes coses per treballs artístics?. A la de la pedra no han sabut ni trobar-li un títol. També hi ha algunes de les pintures penjades a la paret que dona la impressió que qui ha comès aquella cosa s’ha limitat a emmarcar el drap de netejar els pinzells i l’ha penjat com un quadre més. A nosaltres també ens agradaria poder veure una exposició amb treballs del senyor Guillem. Ens sembla que no s’ha fet mai a Mataró una exposició d’obres d’aquestes, o al menys nonosaltres no en tenim coneixement.
Guillem,
T’animo a tornar-ho a provar. Ara amb mes motiu, a veure si pots “col·lar” el teu Troya entre aquestes Perlas de l’escultura.
Un consell per anònim: mira sempre la data de caducitat de les natilles.
Sí Gerard tens raó, he de vigilar la data de caducitat de les natilles i protegir-me dels misteris de la informàtica.
Hola Manel
Per dificultats d’agenda no m’ha estat possible assistir a l’exposició, però no vull passar sense donar la meva opinió sobre aquest tema.
El valor de les obres d’art es mesura bàsicament per el que la gent n‘estigui disposat a pagar (es com els futbolistes).
A molta gent l’hi agrada una obra, mes o menys, desprès de haver vist la signatura del autor.
Jo ho mesuro en si me la enduria o no a casa meva, (valgui el que valgui i m’ho pogués permetre), compartiria la vida amb ella.
Si em trobés una pila de filferros al jardí, en sortirien immediatament d’escultures, la diferencia en enviar-los a la deixalleria o vendre’ls, dependria de si portes o no la signatura del Tapies.
De la exposició he vist sols las fotos i puc opinar poc, però he de dir que, quant els paletes carregaven el camió, acabada la meva torre, molts retalls de parets i deixalles de l’obra feien mes goig que el tros de ciment amb barres d’encofrat, que algun llumeneta pretén considerar obre d’art. Es fàcil fer un nyap penjar-lo i esperar el que en diu la gent, sempre es trobarà algú que l’hi trobarà quelcom de significat.
Però no voldria que la meva ignorància desanimes al autor, ja que altres artistes per aquest mateix camí han aconseguit alimentar-se tota la vida de l’estupidesa humana
Hoy GOOGLE ha puesto como logotipo remarcable que Antonio Tapies habría cumplido 90 años.
Me parece impresentable que quien era artista solo por arte y gloria de los marchantes y los adinerados goce de esta distinción. Siempre he pensado que Tapias, como muchos otros artistas modernos, se han reido del público, pués con cuatro mamarrachadas que pintan o esculpen consiguen un reconocimiento inmerecido. En canvio verdaderos artistas como el Sr. Guillem son ignorados. Yo tenia un familiar, mi tio Eduardo, que hacia el mismo arte que el Sr. Guillem. De pequeño pasé horas embelesado contemplando la maestría y habilidad que desplegaba para realizar sus pequeñas obras de arte en el interior de botellas y frascos. Mi tio Eduardo o el Señor Guillem si merecerian ser reconocidos y expuestos, no estas tonterias que continuamente se ven en galerias y muestras de arte. Arte conceptual le llaman, ja, ja, ja, me rio de esta denominación eufemística, que ni ellos saben que significa, al igual que tampoco saben que significan la mayoría de las obras que hacen.
I truly enjoy examining on this site , it has very good content material .
Your website came up in my research and I’m taken by what you have written on this topic. I am presently extending my enquiry and thus cannot contribute further, nonetheless, I’ve bookmarked your online world post and will be returning to keep up with any next updates. Just Now love it and gives thanks for tolerating my remark.
Tornant a llegir el post, la primera vegada, veig que no vaig ser prou sensible amb el que li va passar a en Guillem, que et rebutjin sempre fa mal. Desitjo que en Guillem trobi la seva ben-merescuda exposició, la llastima és que ja no la podrà gaudir. IGràcies per ser un bon amic i defensar les causes justes.
Per això cal lluitar i conseguir exposar dignament la seva obra, com un homenatge a títol postum.
No fa gaire ja vaig dir que tot això que passa avui dia es per culpa d’haver perdut el nord, dons que tenim la brúixola feta un nyap.
Es molt difícil qualificar que és art i que no ho és .A mi em sembla que art poden ser moltes coses diferents, no cal ser un entès, hi ha coses que arriben molt endins,t’ emocionen i no les oblides; per descomptat que a mi un totxo o un embolic de filferros no em diuen res, de res de res. Deu ser que no hi entenc en art contemporani.
Per l’ esforç esmerçat en Guillem es mereix aquest homenatge, i per mi sí que era un artista.
Ara barrejar-lo amb les botigues de “souvenirs” pel mig dels barrets mexicans,i altres “tonteries”, em sembla tenir molta barra.