Una frase de Gandhi:

“Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes”

————————————————————————————————————————————-

Hi ha tants i tants malfactors dintre de les files dels peperos que aplegar-los d’un en un estava resultant una feina del mai acabar. Ara ja els atrapen a grapats, de cinquanta en cinquanta.

Però els caps visibles continuen sense dir-ne ni piu del tema i, segurament, practicant el lucratiu art de la corrupció. El que si fan de manera  forassenyada és multiplicar els atacs a Catalunya utilitzant tota mena d’argúcies il·legals i antidemocràtiques; contraries a la lògica i raó més elementals; acarnissant-se i fent el ridícul intentant prohibir una vegada darrera l’altre un dels drets més elementals dels pobles com és anar a dipositar un vot a una urna per dir clar i alt que pensem i volem.

Aquesta acció infame que perpetren els serveix (pensen ells) per desviar l’atenció del seu fangar. És allò d’intentar dissimular amb un pet la fètida pudor que desprèn  la gran quantitat de merda que fa anys acumulen.

Avui aprofito un dibuix que vaig fer fa més d’un any. Cada dia que passa té més vigència. Possiblement l’hauria d’actualitzar ampliant-lo; però no tinc recursos  per  “empresonar”,  ni que sigui figuradament  en els meus dibuixos, tants centenars o milers de xoriços com hi ha en la política hispana.