A les clavegueres, plenes de rates, hi va a parar la pitjor porqueria, la més pudent i fastigosa que generen les ciutats.
Doncs sembla que a cal PEPÉ passa el mateix. Allà i fan cap els pitjors polítics del país. Els més corruptes, la escòria que destil·la odi per tot arreu. El més llastimós és que alguns d’aquests exemplars han nascut a Catalunya… la Alisia, l’Alejo el Fernándes Días…
Els dos últims els darrers dies les han vomitades de l’alçada d’un campanar.
L’Alejo, el TORQUEMADA del segle XXI; un individu que no s’ha estat de demanar repetidament la força, la intervenció de l’exercit si cal, per reprimir el nacionalisme català… en un article publicat el passat dia 13 al diari LA GACETA va dir entre altres moltes bajanades:
«Por consiguiente, la fiebre patriótica sembrada de cuatribarradas a la cubana, discursos grandiosos, eslóganes encendidos, multitudes en la calle y castellers hercúleos, no obedece a otra cosa que a bajas pasiones propias de personajillos insignificantes que compensan su nula relevancia personal e intelectual, su degradación moral y sus rastreras ambiciones con la invención de agravios históricos, la fabricación de mitos ridículos y la exhibición ruidosa de una épica de butifarra amb mongetes y espardenya. Esta obsesión por salir de España responde a la ansiedad por crear un marco simbólico que les libere de sus miserias y de sus carencias, convirtiéndolas en virtudes heroicas.»
Si voleu podeu llegir-ho sencer aquí:
Per altra banda l’inefable Fernándes Días no s’ha tallat ni un pèl a l’hora d’escopir mentides per sembrar la discòrdia. En una entrevista a l’ABC a dit:
“Hay riesgo de que la frustación independentista degenere en viléncia”
Si voleu podeu llegir-ho sencer aquí:
http://www.abc.es/espana/20141116/abci-entrevista-fernandez-diaz-201411160244.html
Quanta raó tenia ISAAC ASSIMOV quan va dir que: “La violència és l’únic recurs dels incompetents”
Però, sabeu…? no val la pena d’encaparrar-s’hi. Son patètics i els temps els posarà al seu lloc. Confiem que quan assolim la independència fugiran ben lluny de Catalunya.
___________________________________________________________
Tot esperant amb il·lusió aquest moment, gaudim d’una mica d’humor, un somriure. Mireu aquest dibuix, publicat a la revista EL JUEVES. Si els castells es fessin així de ben segur generarien molt més interès pel que fa a participar-hi:
I en aquest enllaç una miqueta més de conya castellera:
http://elpatidigital.wordpress.com/2011/05/23/erotisme-casteller/
Como siempre atento a la actualidad i dibujandola de manera clara. Pero esta vez te has equivocado, al Jorge Fernandez le has puesto cara de buena persona, parece un tierno abuelo y no es el caso; este hombre es apocalíptico a parte de un gran embustero y de todos los peores calificativos que puedas darle que se los gana a pulso.
Muy buena la referencia a als castellers eróticos. Podrías incluir más cosas de estas en futuras entradas pues nos hacen sonreir unos minutos.
Bona tarda. Mal bitxo aquest Alejo, ja torna a sortir de la Clavaguera, que “xerri” l’esperem, ara ja no ens fa por ningú. Manel, tens el privilegi de saber dibuixar i plasmar el que molts pensem i no ho sabem expresar, felicitats x els dibuixos vertaderament ben fets. La conya Castallera molt bona, no tinc edat però de més jove m’hi apuntava.
Sort de l’humor, perquè altrament no sé on seríem.
Primer de tot cal elogiar els teus dibuixos, ets un crak. En segon lloc ens trobem en uns moments que el PP no sap on te el nord, s’està suquejant un malt estar dels ciutadans espanyols que ni Déu ho pararà. No crec que prenguem malt, però s’ha d’acabar quan més aviat millor amb aquest estat buscarraons que ha muntat tot quest enrenou amb els catalans.
Jo no voldria morir-me sense veure la meva estimada Catalunya Lliure d’aquests fastigossos del PP.
Hola Manel si, la cara de Jorge és de massa bona persona. Gràcies per el humor, els dibuixos molt bé com sempre.
Doncs per mi l’Alejo és un referent. És un clar exponent que la intel·ligència (em consta que aquest senyor ho és, si més no en té d’acadèmica) sovint no s’adiu amb els valors, i aquests sí que són mereixedors de respecte. Hi ha moltes persones que generen i transmetren valors, sovint des d’una discreció absoluta. Aquestes són les que a mi em fan trontollar. Personatges com l’Alejo, o en Fernandez Diaz, també em fan trontollar, però com diu en Carles Capdevila a la seva columna de l’Ara, em provoquen “nàusees morals”, i, posats a ser desagradable…fàstic. Valorem, però, la seva capacitat de despertar independentistes. En això són uns cracks, i els ho hem d’agrair.
Excel•lents dibuixos Manel!!
Quina portada “Risc que la frustració independentista degeneri en violència“, no crec que hi hagi tanta frustració i molt menys violència; de ben segur que els hi àuria agradat que tot això hagués passat al llarg d’aquests processos, però sempre ens hem manifestat quasi impecablement i això els hi cou.
Molt bons els ninots, i s’agraeix un toc d’humor. Però per què sotmetre a un pobre llapis a soportar tal tortura? I… Has pensat en el pobre paper tot el que ha d’aguantar a sobre seu?
Bon dia Manel
La idea de multiplicar les fixacions dels castells es molt bona, ja que aconseguirem mes força i mes alçada.
Estic esperant amb frisança la visita del Rajoi, per vera com ens aclareix la seva postura, que segons ell no hem entès, quan s’ha limitat a dir NO, NO, NO, NO, NO, NO
Estem assistint a la degradació de l’estat, fruit d’una política involucionista i totalitària que res te a dir en una societat del nostre temps. La seva “majoria absoluta” fruit d’enganyar al poble en un pervers programa electoral en les darreres eleccions, se li està tornant en contra a tot l’estat. Els espanyols també s’han adonat de quins personatges mouen els fils i cap a on volen anar. I es ara quan son mes rabiosos. Se’ls hi desmunta el xiringuito i això els fa molt perillosos. Dels tres polítics que esmenes, hi ha poc a dir. Tots tres hem semblen girats del revés. L’Alejo, el Jorge i l’Alisia no valen ni els calçotets, o les calces que embruten. Tota la cúpula pepera estan tallats pel mateix patró. Son veritablement fastigosos.
El teu dibuix del castell m’ha encantat pel anxaneta que s’agafa al cabell d’un dels castellers i l’altre que trepitja el cap del de sota. Fantàstic. L’altre castell del Jueves, hem fa recordar temps millors. Felicitats pel teu tractament del dia a dia envers l’humor. Salut a tothom.
Hola Manel, no donaras l’abast, ja pots seguir. Avui mateix amb els Fiscals i el del ejercit, no hi ha paraules o si…
Apali que tens feina a fer.
Una abraçada.
El Rajoy ve a xerrar, no pas a escoltar. Torna a equivocar-se. Sembla ser que no ve a proposar res, solament a explicar millor allò que ja ens ha dit i pel que sembla, no hem comprés. Un altre cop s’equivoca. ¿Que ens pot dir? ¿Que ja no romandrem perduts al espai sideral pels segles dels segles? ¿Que ja no volen “espanyolizar a los niños catalanes”? ¿Que los catalanes no solament somos gente que hacemos cosas? ¿Que la consulta no era profundamente antidemocrática? o que no estuvo nada bien aquello de recoger firmas en toda españa contra el estatuto de Catalunya.
Si no ve a dir res, serà curiós escoltar-lo per poder desmuntar una a una totes les mentides i falsedats grolleres que fins ara ens han disparat des de el govern espanyol. Aquest senyor segueix sense entendre res de res i ara les cames ja li comencen a fer figa. Salut a tothom.