03.12.2014
PODEM ACABAR BEN FOTUTS I ENGANYATS…
La cosa no pinta bé. La “gent de a peu”, els que empenyem als polítics perquè compleixin el que la majoria els hem demanat, comencem a estar preocupats veient que las distàncies entre ells no s’escurcen.
Sembla ser que, com ja va sent norma, els interessos de partit i personals triomfen a l’hora de prendre decisions. L’un fa un discurs per aquí, l’altre el fa per allà… tot seguit tots fan unes encaixades de mans i uns somriures davant las cameres i cap a casa que demà serà un altre dia.
Han “discursejat” a tort i a dret escombrant cap a casa (casa seva… evidentment!!!) però els interessos dels catalans continuen penjats d’un fil, a la espera d’una sòlida entesa entre ells. I això, de moment, no és produeix.
A can PEPÉ deuen estar exultants. Des de aquí els seus representants ja s’acuiten a escampar zitzània i mentides a la situació, res de nou per altra banda, per allò de “DIVIDE Y VENCERÁS”.
Esperem que no se surtin amb la seva.
Relacionats
Manel, les orelles les has fet massa curtes!!!
Un dibuix massa optimista pel meu gust… aquest “final feliç” que dibuixes no sé pas si el veurem.
Es ben bé que fan honor a l’entrenyable “burro català”. Quina llàstima!!!!
Veien el teu dibuix, no sé perquè, m’ha vingut aquesta “fábula de Samaniego” al cap.
Desde el gran Zapirón, el blanco y rubio,
Que después de las aguas del diluvio
Fue padre universal de todo gato,
Ha sido Miauragato
Quien más sangrientamente
Persiguió a la infeliz ratona gente.
Lo cierto es que, obligada
De su persecución la desdichada,
En Ratópolis tuvo su congreso.
Propuso el elocuente Roequeso
Echarle un cascabel, y de esa suerte
Al ruido escaparían de la muerte.
El proyecto aprobaron uno a uno,
¿Quién lo ha de ejecutar? eso ninguno.
«Yo soy corto de vista. Yo muy viejo.
Yo gotoso», decían. El concejo
Se acabó como muchos en el mundo.
Proponen un proyecto sin segundo:
Lo aprueban: hacen otro. ¡Qué portento!
Pero ¿la ejecución? Ahí está el cuento.
Manel. Les tensions hi seran perquè el nostre país és plural, però hem anat massa lluny i tenim massa forca com per malbaratar tots els esforços per arribar fins aquí. Entenc el joc polític que estant duent a terme, però no els perdonariem mai Que perdessin aquesta oportunitat, i els ho recordarem tantes vegades com faci falta. Ambdues propostes ens poden dur al país que tots volem, només cal generositat, i fer les coses més fàcils per trobar el punt d’equilibri. Existeix i si no el troben ells, ho farem entre tots.
Manel, espero que tinguem un final feliç, però al pas q van ho veig difícil. Tots és mirant el melic; desitjo que la ANC i posi mà. Tot plegat està ben embolicat. El dibuix immillorable!!!!
Manel…
Malhauradament, jo ho veig igual que tu en les teues vinyetes!!!
No deixent de ser polítics i sempre miren cap a casa seua!!!!
Una mica fart de tot plegat.
1er. Suposit de que ens deixin fer les “referendàries”. No volem Republica?: Proposta: Más President, Oriol Cap de Govern… de concentració. Si aixó no qualla, l’ANC s’hauria de plantejar crear una llista propia amb gent transversal… estem preparats.
2on suposit. Estan esperant que Convergencia i ERC es barallin. Si aixo no succeeix i es convoquen les “referendaries” o “plebiscitaries” d’una manera o altra les prohibiràn, si és aixi: PROPOSTA; els CÀRRECS ELECTES, legitimats amb el MANDAT atorgat amb les 720.000 instàncies del Signa un Vot que han superat al Parlament el tramit d’admissio i ha estat aprovat per Unanimitat de tots els partits (si Unanimitat) i en base al clam popular dels 11 de setembre, 9N, que Proclamin la Independencia, actuin com a Estat i govern i comencin a treballar construint Eines d’Estat en el termini maxim de 12 mesos. Estan Legitimats per fer-ho, si volen. I si no volen? Llista popular transversal en la forma dita. Aixo els espabilarà.
Manel, siguem optimistes! Jo crec que no els hi queda un altre remei que posar-se d’acord. En aquest moment el moviment cívic és molt fort i està vigilant i no permetrà que els polítics ho facin malbé tot. La societat no ho permetria i ells ho saben. Saben que tenen un mandat de la societat i que qualsevol marrada partidista que facin els hi costarà perdre credibilitat, tan com a polítics com a partits. Des de la societat hem de continuar empenyent, com fins ara i des del 2012.
Normalmente no estás tan pesimista. En el casal seguimos muy atentamente el día a día y pensamos como tú que esta pandilla de políticos no se ponen las pilas y no paran de enfrentarse entre ellos. Pero somos optimistas y estamos convencidos que al final hallaran el camino correcto y cumplirán lo que esperamos que es la lucha en el terreno de la política para mandar España a la m….a.
Si vuelven a fallarnos ahora que estamos tan cerca del sueño de la liberación del estado opresor, habrá que emprenderla a garrotazos con ellos.
Anics de Manresa:
No perdeu de vist que a vegades “UN PESIMISTA ÉS UN OPTIMISTA BEN INFORMAT”.
Tindrà raó l’Ansar?
Sembla ser que ens coneix bastant bé.
Lo que el poble de Catalunya va començar l’11 de setembre de 2012, fart de segles de menyspreu, robatori i opressió de l’estat espanyol, és prou important per deixar què ara la niciesa d’alguns polítics ho espatlli. No s’ha de tolerar. Estan obligats a posar-se d’acord i lluitar tots plegats per a complir el mandat que la majoria dels catalans els hem donat.
Catalunya serà independent i entre tots ho aconseguirem.
Avui el govern ha fet públics uns números que demostren que Catalunya és molt bon negoci per a Espanya. Aquest és l’únic motiu pel que no volen que marchem. Ens odien, i voldrien que desaparixèssim, però necessiten el nostre treball i esforç en definitiva volen els diners que generem i que continuem treballant per a ells a canvi d’unes engrunes de pa.
Fora Espanya i visca Catalunya!