Avui de qui lamento la mort no és de cap famós, però si que és la d’un home al que jo, i tothom que va tenir la sort de conèixer-lo, estimàvem i admiràvem.
Ha mort un home bo.
Ens ha deixat en PEPITO, el “BARBER”. Gran persona i millor amic… de tothom…!!!
En Pepito, el barber, sempre estava disposat a regalar-te una estona, a casa seva o si el trobaves pel carrer, per fer-la petar, per compartir informacions, notícies, vivències… per compartir-ho tot.
Sempre tenia a punt el comentari, la discussió, el consell o la seva particular, divertida i fina ironia.
Tenia una memòria prodigiosa. Et podia explicar mil i una anècdotes personals o d’altri; viscudes personalment o escoltades des de la seva talaia de barber al llarg de molts anys de professió.
Quan jo era petit havia un programa radiofònic, “TAMBOR”, en que cada dia al migdia, a dos quarts d’una, explicaven un conte. Un dels personatges habituals n’era “DON CIENPIES CURIOSO”. Aquest cent-peus ho llegia tot… llegia les fulles dels arbres, les pedres, les gotes d’aigua, llegia bestioles, els núvols, herbes, la sorra… tot, ho llegia absolutament tot.
La versió humana d’aquest personatge curiós era en PEPITO.
Potser no havia pogut anar gaire a l’escola, però era un home obert a tot, savi, intel·ligent. Era un home viatjat i llegit. Al llarg de la seva vida va viatjar i llegir molt… era un rodamón i un lletraferit.
També puc afirmar que era un gra “oïdor”, sabia escoltar i escoltava atentament, absorbint tot el que li deies.
Tot això li va donar un bagatge cultural immens, podies parlar amb ell de qualsevol tema que de ben segur n’aprendries coses.
Era un mestre de la vida.
Acabo amb un preciós poema d’un gran poeta Mataroní, en “Pepito” Punsola
NO FA TANTA POR LA MORT
No fa tanta por la mort…
És fugir
i arribar a una immensa platja d’or,
per a no tornar a morir,
per a no tornar a marxar.
Jo també vaig conèixer una mica a en Pepito.
Per sobre de tot era un SENYOR.
I tant que el trobarem a faltar passejant amb el seu bastó per la Riera.
Avui els àngels deuen anar ben pentinats…doncs en Pepito deu haver agafat els seus estris i apa…a arreglar caps i barbes!
.
Jo vaig ser client d’en Pepito, client i amic.
Ara no visc a Mataró i m’he enterat de la seva mort a traves d’aquesta pàgina.
Comparteixo els comentaris i em solidaritzo amb la familia i amics per aquesta pèrdua tan trista.
Descansa en pau Pepito.
Hola Molt bonic l’homenatge. El coneixia de vista però no de tracte ,i m’agrada molt que els seus amic li dediquin quests comentaris com el teu,
Descansi en Pau
Manel, he llegit el homenatge a UN HOME BO, n’hi han pocs d’homes bons, com ja saps. M’agradat molt.
Felicitats Manel pel dibuix d’en Pepito, tant amb el llàpis com amb les paraules. L’has clavat!! Per mi el millor que pots dir d’ell (i de qualsevol persona) és la seva bondat. Ens ha deixat un senyor, un home bo. Bon viatge Pepito.
La mort del Pepito m’ha deixat parada. Tot seguit m’ha vingut a la memòria el seu somriure quan entrava a la perruqueria tot anat cap a la seva barberia. Sempre hem va captivar la seva elegancia.
Asumpció segur que en Pepito t’ha deixat moltes vivències i bons records. Abraçals que segur t’ajudaran a suportar la seva absència.
Una abraçda Asumpció.
Quanta raó teniu. En Pepito era tot un senyor i un gran professional. El meu condol per l’Asumpció la família i els amics.
Descansa en pau amic.
Hola Manel,
No coneixia al Pepito, tant sols havíem intercanviat alguna salutació, els vostres comentaris transmeten una gran estima, segur que es sentia molt afortunat de comptar amb tant d’afecte.
El dibuix que li dediques és una cucada.
Una abraçada forta.
Jo no coneixia en Pepito, però pel que hi llegit, sens dubte que es tractava d´una persona peculiar. De les paraules d’en Manel referents al finat, hem quedo amb la frase de que era un gran oïdor que sabia escoltar. Clara senyal d’intel·ligència i de saviesa que per desgracia no abunda en els nostres díes.
Un record molt afectuós pel Pepito.
“Si la meva mort, inevitable, provoca un enyor tan intens, uns records tan vius, quina vida més fantàstica i quina sort he tingut ! “
Manel, sento molt la mort d’en Pepito, en veritat era un home bo. No el coneixÍa ni de bon tros com vosaltres però sempre que el veia, tan ben posat amb aquest aire de Senyor que tenia i la salutació que mai faltava, et deixava un somriure a la boca i pensa-ves: he saludat a un Senyor.
D.E.P. Pepito!!!
Hola Manel, certament hem perdut un bon amic. Sempre donant-te un consell, un comentari. Els que circulem per la Rambla notarem la seva absència
Tens l’art d’emocionar les persones Manel! Felicitats, Mil gràcies!!!
T’estimem Tiet!