12.01.2015
DEFENSAR LA LLIBERTAT… RETALLANT LES LLIBERTATS
A la manifestació de París en defensa de la llibertat d’expressió van anar-hi milions de persones de bona fe amb ganes de expressar el seu rebuig a la violència i en defensa de la llibertat d’expressió.
Però també s’hi van colar un grapat de polítics impresentables que no haurien d’haver estat allà. La seva presència era un insult a la intel·ligència de les víctimes i dels manifestants.
Encapçalaven la llista el cap d’estat francès François Hollande i el primer ministre Manuel Valls que, quan era responsable de l’Interior, va dotar a la policia de poders desmesurats. La Angela Markel… UF!!!. També hi havia el ministre d’Exteriors de Rússia… un país en el que sabem com ho porten això de la llibertat d’expressió, i d’altres llibertats…. No van faltar-hi el primer ministre d’Israel, Benjamin Nethanyahu, i el palestí Mahmoud Abbas, tots dos a favor de manifestar la seva llibertat d’expressió amb bombes. Al costat d’ells el president de Mali, un país en el qual executar periodistes és tan fàcil com anar al bar a prendre una birra. I eren, com no, els Estats Units d’Amèrica representats pel seu fiscal general de l’Estat… un altre perla… I molts més a quin més galdós. Per reblar el clau l’ínclit Marino; d’aquest no cal dir res, només que quan escolto lo de “LIDERES MUNDIALES” i l’esmenten a ell com a “LIDER” em peto de riure… per no posar-me a plorar.
Tots som Charlie, però uns més que altres: Cabu, Charb, Wolinski i Tignous sí que eren ‘Charlie‘. I tots els que, al costat d’ells o en circumstàncies similars, VAN MORIR DEFENSANT ELS SEUS DRETS… i els milions de manifestants que ahir van sortir al carrer també eren CHARLIE… tots menys aquesta colla de polítics que van anar-hi només per veure quin benefici podien arrabassar-ne. Aquests no tenien de ser-hi. Aquests son uns hipòcrites. Uns hipòcrites que de ben segur no dubten a maquinar les conspiracions més baixes i fer us de la força, si cal, en nom d’obscurs interessos que tan sols els afavoreixin a ells.
A París hi sobraven. Si haguessin tingut un polsim de decència i vergonya no hi haurien anat.
Ara aprofitaran aquests dramàtics fets per:
“DEFENSAR LA LLIBERTAT… RETALLANT LES LLIBERTATS”
Déu n’hi do com pot arrivar a ser-ne de mesquí, roí i rastrer el món de la política..!!!
Relacionats
Molt ben dit, Manel.
Aquest grapat de dictadors i hipòcrites no representen a ningú.
“Todo para el pueblo, pero sin el pueblo”
Que gran, Manel. T’has quedat a gust. Jo també m’hi hagués quedat. El putu amo.
El que haurien de fer és posar fil a l’agulla amb el que, a dia d’avui, crec, sota la meva humil opinió, el que preopuca a la gran majoria de la població: l’atur. Això si que és un problema. Lo de França també.
Apa, jo també m’he quedat a gust.
I com deia aquell i dirigit als polítics, A xuparla!!
Es podia dir més alt pèrò no més clar, tota aquesta gent no tenien cap dret de venir. Feien nosa. A més si el dibuixants assessinats pouessin opinar segur que no els haurien volgut.
Raul
Estos dibujantes denunciaban semana tras semana las delictivas actuaciones antisociales de todos los políticos. Les sacaban los trapos al sol sin dejarse nada en el tintero. Seguramente que por ello la casta de los poderosos les odiaban. Su presencia en la manifestación de el domingo resultó esperpentica e insultante.
Fueron la nota discordante en una jornada de manifestación por las libertades y el derecho a la información.
Tens més raó que un sant. Rajoy mateix, que defensa els feixistes. Que té feixistes al partit.
Tots aquets Manel, s’assegure’n la poltrona, no crec que sentíssin cap dol amb vers als dibuixants assassinats. El món està perdut, estem manats per indesitjables.
Ja sabem que els politics als que et refereixes sempre aprofitaran tot el que puguin per fer la seva, que no es altre que sortir a la foto de la llibertat i la democràcia, malgrat que ells no les permeten ni la una ni l’altre. Les eleccions estan a la vora i el que ha passat els hi va com anell al dit per aprofitar-ho. O molt m’equivoco o el tema del terrorisme islàmic, serà el seu pal de paller de la campanya. Desde les eleccions que van perdre amb l´Aznar, per mentir descaradament sobre l’autoria de l´atentat de Madrid, es de suposar que ja hauran pres la lliçó. L’altre gran tema de la seva campanya, serà la sagrada, inquebrantable e indissoluble unitat d’Espanya.
Estic totalment d’acord amb el que s’ha opinat fins ara.
Però siguem positius i anem al problema.
Entre les noticies sobre aquest cas, una d’elles comentava (i casi no se’n ha parlat), que en la acció de record al morts, realitzat en les escoles, alguns nens musulmans es van negar a respectar el minut de silenci.
Quina educació paral•lela reben aquests nens, nascuts i educats a França?
Tota la capçalera estava formada per les dretes més dretanes; si algú es pot salvar aquest seria el president
Francés, que tampoc.
Una de nuestras aficiones principales consiste en seguir diariamente diferentes diarios y canales de televisión y no recordamos haber leído o escuchado la información de que a niños musulmanes se les prohibió hacer el minuto de silencio. Comentado con otros miembros del casal tampoco pueden confirmar esta noticia. No obstante y suponiendo que fuera cierto el este comentario tiene un tinte islamofóbico, lo cual nos pondría a la altura de la actuación de estos radicales que obligaron a los escolares a no respetar el minuto de silencio.
Condenamos enérgicamente los actos terroristas de todo tipo, hasta los que en nombre de la democracia se comenten en múltiples países del mundo.
Tenemos un sentido y doloroso recuerdo para las víctimas de Francia, pero también para los cientos de miles de muertos inocentes en Siria, por citar uno a pesar de que son muchos y la lista seria muy larga.
Es cierto que lo de las escuelas podría ser un problema, pero las intervenciones militares de los países “democráticos” en la multitud de conflictos abiertos por todo el mundo también son un problema y una vergüenza.
Tambien somos seguidores y fans de este blog. Nos ayuda a ver las notícias con variantes de humor.
Gracias Manel.