14.01.2015
DESIL·LUSIONATS I DESTREMPATS…
Així és com estem quedant davant l’esperpèntic espectacle que ens estan “oferint” els polítics. Han malbaratat amb les seves baralles i enfrontaments tot el bagatge d’il·lusió que milions de catalans vam acumular en els diferents clams al carrer l’11 de setembre dels anys 2012, 2013, 2014 i amb l’apoteòsic èxit del 9N.
En aras de ves a saber quins obscurs interessos, privats o de partit, s’han passat per la “carn d’olla” el manament que vàrem fer-los de lluitar, entre d’altres coses, per assolir la independència de Catalunya.
Mentrestant des del pepé s’estan fregant les mans amb satisfacció.
Relacionats
Ja ho varen vaticinar fa temps els del PP. De totes formes, fins el últim minut no està tot dit.
Curiós que per la defensa de Espanya, si que hi ha unanimitat d’acció. PP/PSOE i en un futur pròxim Podemos-Podem.
Lluitarem fins el últim minut de vida.
La satidfació de ser un poble lliure no l’em de perdre.
Com va dir ahir el Professor Sala Martin, si no són capaços d’anar junts a unes eleccions, com poden ser capaços de governar tot un país?
Que ho deixin estar, ja han fet prou el rridícul i han demostrat la seva incompetència.
Teníem una oportunitat d’or i l’hem deixat desaprofitar. Esperem que la propera generació ho sàpiga fer millor.
Un colectiu d’amics i familiars de Madrid em deien que era millor ho deixessim córrer això de la independència… i son persones que personalment lluiten des de l’esquerra pel que sel’s hauria de suposar un cert grau de tolerància.
Les ferradures de cavall a les sabates d’en Mas són mol encertades. Llàstima que en lloc de fer un pols asseguts, no és posin tots dos em marxa atlètica per anar assolint objectius… !!! ???
Molt penós Manel, tots plegats només volen assegurar la seva “poltrona”. Quin greu que el final tinguin raó l’Aznar, pena, peneta, pena.
Ahir et vaig deixar un comentari al anterior dibuix, i no a sortit, vaig veure que no quedava per revisió, no se el per què?.
Salutacions per tothom. |||*|||
Aquest ha estat des del seu inici un projecte li.lusionador generat per un poble fart, cansat de la constant humiliació i menyspreu, hem aconseguit fites absolutament impensables, i ho hem fet amb valentia, coratge esperança i sobre tot, li.lusio de construir un NOU PAÍS, i enfatitzo NOU perquè justament és el que adreça a l’abisme als nostres actuals polítics.
Però a l’hora, aquest mateix NOU ens ha permés veure que no serà fàcil; de fet mai vam pensar que ho seria.
Però la nostra fita és massa important com per desanimar-nos en les primeres lluites. SI, lluites per mantenir un estatus que de ben segur saben que MAI més serà el mateix.
Els hem de donar el temps JUST perquè ho assimilin, perquè entenguin que només hi ha un camí, un camí al que la societat civil els ha empès, i els seguirà empenyent DIA rera DIA fins que assolim la única via possible. LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA.
De mica en mica, segurament massa lentament, els nostres polítics estant veient que NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES, la societat civil que empeny amb força, i que no deixarà que es malbaratin tantes i tants esperances, perquè a la fi, ho estem fent perquè creiem que un-i futur millor pels nostres fills, i nets, SI és possible, i SI que el podem aconseguir
Totalment d acord amb en Ramon. Unes il.lusions, posades amb els nostres fills i nets, tanta feina no pot queda enrere.
El comú denominador de PP –PSOE – I en un futur PODEMOS es retenir Catalunya, per la seva potencia econòmica. Tasca perfectament compatible (dretes, centre i esquerres)
El comú denominador de Catalunya es fugir d’aquesta opressió i formar un nou país. Tasca força mes difícil, ja que porta afegit el tipus de govern inicial de aquest nou país (dretes, centre o esquerres).
Hem de tenir paciència.
Tenim uns polítics que per desgràcia nostre a hores d’ara no entenen res de res, és totalment increïble i vergonyós que després d’una evident i demostrada petició multitudinària als nostres representants polítics, per part de la major part del poble català, demanant que d’una vegada per totes, deixin de fer polsos partidistes i vagin al gra urgentment, doncs en cas contrari deixarem perdre una oportunitat històrica per poder ser un estat independent, dins Europa, i pel contrari haurem fet totalment el ridícul mes espantós.
No hi entenc de gestió en política, si en gestió de cor, sé que voler és poder, que treballant és com s’aconsegueixen les coses, ara no toca defallir ni desil·lusionar-se, toca estar, estar a totes amb el propòsit ferm, clar l’objectiu i no abandonar, no barallar-nos, seny companys!
Estic fet un bon embolic. Les muntanyes russes de la política catalana versus el denominat procés, m’esgoten cada dia mes i estic a punt de la taquicàrdia. Tinc avantatge sobre els que ja heu dit la vostre, ja que fa pocs minuts el President Mas ha publicitat que ens convoca a les urnes pel proper 27 de Setembre. En Oleguer diu que fins l’Agost treballaran a fons per assegurar la independència i no esgarrar la conjuntura aconseguida fins ara. I es ara quant estic content i al mateix temps molt preocupat perquè confio bastant menys en aquests polítics que potser han fet el que calia però que jo els canviaria d’immediat per manca de confiança.