Doncs sí…
“ELS REIS SÓN COM ELS IPHONE’s… CADA NOVA VERSIÓ SURT MÉS CARA QUE L’ANTERIOR I, A SOBRE, FUNCIONEN PITJOR”.

El rei dels espanyols, en Felip VI, ha pres partit en contra de la majoria catalana. El seu discurs de Nadal “a todos los espanyoles” va ser un constant atac a les aspiracions catalanes. Va reblar el clau reafirmant-se en la posició que havia deixat clara en un acte de entrega de distincions de la marca espanya, el dia 12 de novembre, en que va aprofitar per enviar un avís als sobiranistes assegurant-los que la resolució del TC, de la qual l’executiu català assegurava desentendre’s, està per damunt de qualsevol pas que es faci des del Parlament Català per avançar cap a la desconnexió.
Va deixar constància de la preocupació de la monarquia per la situació de Catalunya i del fet que no hi haurà cap punt d’inflexió en el compliment estricte de la llei espanyola, insistint que la unitat de espanya és un fet indiscutible. Segur que el que el preocupa de debò és el seu estatus i poder seguir parasitant a tots els els seus “subdits”.
Entre d’altres amenaces va dir:
“El poble espanyol no està disposat a que es posi en qüestió la seva unitat, la base de la convivència en pau”
“La constitució prevaldrà, no en tinguin cap dubte”

Quina barra!!!
Les amenaces d’en Felip son per tenir-les en compte doncs és el que mana més entre els senyors de la guerra. Ell és el “Capitán general de las Reales Fuerzas Armadas y su comandante supremo” … poca broma !!!; recordeu com van ser de “taxatives” i “eficaces” aquestes “fuerzas armades” amb l’illot de Perejil.
Una reflexió:
Jo tenia entés que als reis, quan la palmaven (llarga vida al rei!), se’ls enterrava; tot seguit el seu successor es feia càrrec del negoci familiar continuant amb l’espoli, perdó… el cobrament del sou i totes les múltiples despeses que comporta i, naturalment, a càrrec de l’erari públic.

Doncs en aquesta ocasió a espanya la cosa ha estat més barroera: En Juanca, que va fer un “carrerón” començant com a “becari” d’en Franco, no ha occit (Déu no ho vulgui!, llarga vida al ex-rei!) i li ha traspassat el xiringuito al fill amb les mateixes prebendes de que ell gaudia. Això provoca que ara mateix tenim: Un rei amb tota la parafernalia que l’envolta i que em de costejar i, a més a més, un ex-rei jubilat al que li hem de pagar una pensió astronòmica.

Per quins set sous hem d’aguantar algú que “mana” per haver nascut en el bressol que ho ha fet… que ens ha estat imposat per un dictador… que l’hem de mantenir… que ni el volem ni ens vol…?
La font del poder de les monarquies (d’en Felip) és Déu i es basa en que els monarques exerceixen la sobirania per dret diví dels reis. No hi ha mecanismes pels quals el sobirà (que no reconeix superiors) respongui pels seus actes, si no és davant Déu mateix. Al segle XXI la monarquia, un poder que emani de Déu cap al poble, és totalment il·lògica i més en un estat que és diu aconfessional.
Manda güebos !!!
UN ALTRE MOTIU QUE FA URGENT SEPARAR-NOS DE ESPANYA SENSE PERDRE MÉS TEMPS.

Vinga, desfem-nos-en d’una punyetera vegada…

INDEPENDÈNCIA JA !!!!