Tot i l’entossudiment dels maldestres capsigranys de la C.U.P. per carregar-se la il·lusió del procés posant-li tota mena de pals a les rodes, al llarg de tres inacabables mesos en que hem estat la riota del món fent un ridícul totalment estalviable…
JA TENIM PRESIDENT !!!
Si a més d’assemblearis haguessin exercit, mínimament, de demòcrates, ja faria tres mesos que estaríem caminant cap a la independència i els beneficis que ens reportarà; entre d’altres les millores socials que teòricament reclamen els cupaires.
…tot això ha estat encallat tres llargs mesos.
GRÀCIES per res senyores i senyors de la C.U.P.
Confiem que aquesta colla de noies i nois tan “naïfs” i somiadors no posaran més entrebancs.
——————————————————
–BONIC ESCRIT D’EN LLUÍS LLACH
“Encara hi ha coses que m’agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho.
Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu.
Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs res, que ens necessitem. Per a tu, la manera d’arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n’adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d’acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t’hauré de passar una pensió.
Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t’he demostrat sempre.
Que absurd!
Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t’has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t’has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t’agrada que s’atribueix la mare de l’últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t’ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!”
Hola Manel, per fi després de mesos de incertesa ahir vaig tornar a estàr devant de la TV. amb l’il·lusió de veure persones que tenen ganes d’anar endavant; no serà fàcil, però el procés continua. Salut!
Un descuit important, molt bo però molt bo el dibuix, felicitats, ets un bon dibuixant, un 10 :))
Hem arribat a bon port per iniciar el viatge també gràcies a la CUP. Sense la seva predisposició i capacitat negociadora ara estariem preparant-nos per unes eleccions de resultat més que dubtós.
Salut llibertat i independència.
Raul, sento molt no estar d’acord amb tu.
S’ha arribat a un acord, és cert, però no per voluntat de la C.U.P. sinó per la paciència dels legítims guanyadors del 27S. Recordo el Baños al llarg de quasi be tres mesos dient “NO”, un “NO” tranquil (això sí)… però al cap i a la fi un “NO”; els darrers dies, quan la qüestió se’ls escapava totalment del seu control, canvia el discurs entonant un “NO” però potser “SI”…
La Gabriel, el 12 de setembre, dient “RIDÍCUL I ESPERPENTIC QUE NINGÚ PRETENGUI SUPEDITAR EL MOMENT HISTÒRIC QUE VIVIM A LA PERSONA QUE HAGI DE PRESIDIR LA GENERALITAT”… potser que s’ho faci mirar, ja que per actiu i per passiu s’ha dedicat a intentar defenestrar Artur Mas.
Perseguien la mort política del president Mas i no l’han assolit, al contrari, el president continua més viu que mai i és un dels eixos importants en el procés que, ara sí, arranca definitivament.
Han fet el gir que els ha portat a la “solució” perquè sabien que en unes eleccions perdrien bous i esquelles.
La C.U.P. hauria de demanar perdó als més de dos milions que van optar per la independència, els que van optar a JUNTS x SI i els que, enganyats, van fer confiança a la C.U.P.
Ei… de bon rotllo!!!
Manel (TICS, TOCS I TACS DEL DIA A DIA)
Totalment d’acord amb en Manel.
Però jo encara diria més; vosaltres creieu que aquests de la CUP són bons companys de viatge?
Fa dos dies que els estic escoltant atentament i no sé perquè em sembla que “tenim mala peça al teler”.
Penso que JxS i la CUP han entès l’acord de diferent manera
Tan de bo m’equivoqui!
M`ho he passat bé llegint tots els escrits; però també us dic que estic contenta, siguin quins siguin els passos que a partir d’ara hem de començar a fer.
Are és l’hora en que tots hi em de posar ganes i confiança per qué el que entre tots els hem encarregat ells ho tirin endavant.
Com deia Miquel Martí i Pol “Tot està per fer i tot és posible.”
Sobre el teu magnífic dibuix, opino que ara es l’hora de mirar al futur.
El Sr. Mas, cansat de intentar encaixar amb Espanya, esdevingué sobiranista
S’ha jugat la coalició, s’ha jugat el partit, s’ha jugat la carrera política i està pendent de responsabilitat penals. Crec que n’ha sortit mes honorable que mai.
Els unionistes catalans, més la Espanya imperialista tenien la esperança de que tallant-li el coll, matarien també l’independentisme, i quina sorpresa! ara resulta que tenim un president sobiranista de naixement, que ha assegurat que posarà la directa.
M’encanta la cara de prunes agres que els i ha quedat.
Per cert, signarà el rei el nomenament al càrrec, a un president que iniciarà el camí cap a la república? si mes no será curiós.
Benvolgut Albert:
De moment el ciutadà Felip s’ha negat a rebre la Carme Forcadell per complir el tràmit de comunicació del nom de la persona escollida per ocupar la presidència de la Generalitat.
Això potser és una bona notícia doncs… pot significar que, amb aquest gest, el tal Felip (rei dels espanyols) inicia el precés de desconexió ?
En qualsevol cas amb aquesta actitud ha demostrat el seu profund despreci cap a Catalunya i els Catalans.
Manel (TICS, TOCS I TACS DEL DIA A DIA)
El moment es òptim. Fa 48 hores l’independentisme perillava de debó. L’Espanya imperialista, prepotent, inmovil e inútil es fregava les mans donant per mort el procés. El il·luminat pepero García Albiol repetía una i altre vegada que “es una estocada al independentismo” i, per què no dir-ho, els nostres ànims estaven molt febles. El “chupinazo” de sortida ha esclatat resonant per tot el païs i els miuras corren ja carrer amunt i no crec que ningú els pugui aturar.Ni toreros ni banderilleros ni picadores ni la mare que els va parir. Perdoneu pel simil taurí peró m’he quedat a gust. Salut.
Ben cert. La CUP només ha fet mal. Fa un parell de dies demanaba Toni Soler en un diari que ningú tingues la temptació de tirar endavant com si darrerament no hagués passat res. Les ferides i són, deia.
És veritat i gran part de la responsabilitat cau damunt de la C.U.P. per la seva iresponsable i partidista actuació.
Però ara anem bé., segur que ens en sortirem.
Montserrat
Gent de poca fe, també existeix la possibilitat que el tal Felip es plantegi la anulació del decret de nova planta, sols per guanyar temps, o no?.
Molt be, m’he passat.
Todos teneis razón en las cosas que explicais, pero a pesar de que el daño ha sido muy fuerte y el desengaño ha llegado a mucha gente, ahora volvemos a ver que estamos en el buen camino. Hemos recuperado la ilusión cuando hemos visto al nuevo presidente y estamos seguros de que Artur Mas ha escogido al mejor para sucederle.
Reme González y Jordi Sanfeliu
El tal Felip, segons paraules de l’Albert, ha aprofitat les primeres ocasions que ha tingut per deixar ben clar que res a cambiat a la monarquía espanyola. La ocasió era idònea per demostrar que ell si que era un monarca modern i actual. Però es veu que el cognom Borbón pesa el que pesa. El Parlament català no te de demostrar cap a ell cap consideració. Salut a tothom.
La tragèdia de la monarquia, es que homes nascuts en una altre escala social, difícilment haurien arribat a ser un carter competent.
KEN FOLLET