Doncs SÍ… ja afegeixes una joventut més al sac de la vida… sàpigues que “qui joventut passa any empeny” … o alguna cosa així.
Enguany ni dibuixets ni hòsties … enguany, per celebrar-ho, llançem la casa per la finestra, no reparem en despeses, ho celebrarem escoltant unes músiques que fa un bon grapat d’anys “ho petaven” tot.
I, com no podia ser d’altra manera, ho farem acompanyats dels artistes punters que originalment les van interpretar i popularitzar.
Relaxa’t i, amb els altaveus al màxim, disposa’t a un viatge en el temps ple de records i vivències.
1951…
1965…
1966
1967
A pesar de que miramos cada día tu bloc por si le pones algo nuevo, estábamos seguras que hoy encontraríamos esto de las juventudes.
Caramba Manel, lo sabíamos. No podías faltar a esta cita. Eres genial y nosotras tenemos como un poco de envidia, los nuestros no se acuerdan de nuestros cumpleaños ni de nada. Que suerte tiene algunas.
A ver si pones más cosas que no estás muy trabajador ultimamente.
En nombre de todas
Joana, Antonia, Josefa, Cristina
El primer amor sempre sol ser algú amb qui comparteixes el cor, pero no la vida.