“La monarquia espanyola és una institució que no té cap raó d’existir ni cap feina a fer.”
(Sebastià Alzamora – Diari ARA 17 febrer 2016)
Totalment d’acord, però sembla ser que això de viure de gorra, sense guanyar-se el pa amb la suor del front, resulta car i no surten els números. Serà que van justos de pressupost i s’han vist obligats a prendre la “dolorosa” decisió d’augmentar-se el sou
L’augment val per a ell, la seva muller, el seu pare i la mare que el va parir.
Aquest quatre elements s’emportaràn la bonica xifra anual de 662.316,00 € (110.196.136,00 de les antigues pessetes) sucosa xifra per no fotre res i viure parasitant el país!!!
AH…! i aquests ingresos deuen ser nets de “polvo y paja” doncs, a més, s’hi ha d’afegir l’astronómic pressupost de la casa reial, que els cobreix totes les despesses doméstiques… aigua, gas, llum, la compra diaria, cultura, oci (vacançes, iots, regates..) el personal de servei, etc., etc., etc.
El pressupost anual total de la casa del rei ascendeix a 7.775.040,00 €, que traduït a pessetes, dona la burrada de: 1.293.611.155 ,00 aquesta és la xifra oficial, que ningú es creu, i que amb tota seguretat ha de multiplicar-se per molt.
A tot això el país “potes enlaire”; sense govern (que, de fet, per governar com ho fan millor que pleguin) i mentres tant milions de “súbdits” malvivint; sense feina o amb precarietat laboral; retalladles a tort i a dret… etc., etc., etc., etc., etc., etc.,
Galdòs, molt galdòs tot plegat!
Déu meu, que hem fet per merèixer això?
Esdevé rgentíssim lliurar-nos de tota aquesta gentussa.
No sé que m’ha passat al llegir aquest dibuix, al mateix temps que he somrigut, he sentit ràbia i fàstic dins meu.
Impotència de veure que cada dia, els qui es diuen politics i que ens volen manar…
Em fan mes fàstic.
Deu ser que estic com el dia, una mica núvol; pero no veig per on en sortirem si CATALUYA no s’espavila molt i MOLT, i de moment no ho percebo.
Como siempre buen dibujo pero como dice Llúcia al mismo tiempo que nos provocas una sonrisa nos indignamos por todo lo que con un dibujo y poco más explicas.
En nuestro casal la mayoría hemos tenido unos aumentos de las pensiones que consideramos una burla.
Hemos trabajado muy duro toda nuestra vida con consecuéncias para la salud fatales para muchos de nosotros, y estos indeseables -parásitos, como tu les llamas- sin haber dado un palo al agua en toda su vida viven con todos los lujos del mundo rodeados de lameculos y fascistas que les ayudan y legitiman su vergonzosa sinrazón de ser. Si enferman en cuestión de segundos les atiende una sanidad que pagamos entre todos, en cambio el resto de sus vasallos están en indignantes listas de espera y en muchos casos nos llega el turno cuando estamos en la fosa.
Nos da verguenza vivir en esta españa corrupta.
Luis, Carmen, Isabel y otros
Molt bé Manel. No sé si dir que ja estem acostumats a aquest menyspreu que tenen aquests/aquestes pocavergonyes, a través dels seus actes, respecte de la resta de població… els seus súbdits (mot totalment anacrònic però que, n`estic segur, s’usa en l’àmbit que estem tractant). Tanmateix és una gota més, i poc a poc, ja ho sabem, s’omple i vessa aquell recipient que, en forma de paciència, regula el capteniment de la societat. És a dir…n’estem farts!!!. I per això ens n’allunyem…cada vegada més, i per això passa el què passa, i és lògic que passi, encara que hi ha gent que li costa d’entendre el perquè molts ja no ens sentim espanyols.
No sé que m’ha passat al llegir aquest dibuix, al mateix temps que he somrigut, he sentit ràbia i fàstic dins meu.
Impotència de veure que cada dia, els qui es diuen politics i que ens volen manar…
Em fan mes fàstic.
Deu ser que estic com el dia, una mica núvol; pero no veig per on en sortirem si CATALUYA no s’espavila molt i MOLT, i de moment no ho percebo.
Sí, sí Manel tens raó. Molt galdós el que passa allà i el que passa aquí patètic.
Com sempre molt encertat.
Conxita
Es clar, el nivell de vida ha pujat i no arriben al final de mes.
Como siempre buen dibujo pero como dice Llúcia al mismo tiempo que nos provocas una sonrisa nos indignamos por todo lo que con un dibujo y poco más explicas.
En nuestro casal la mayoría hemos tenido unos aumentos de las pensiones que consideramos una burla.
Hemos trabajado muy duro toda nuestra vida con consecuéncias para la salud fatales para muchos de nosotros, y estos indeseables -parásitos, como tu les llamas- sin haber dado un palo al agua en toda su vida viven con todos los lujos del mundo rodeados de lameculos y fascistas que les ayudan y legitiman su vergonzosa sinrazón de ser. Si enferman en cuestión de segundos les atiende una sanidad que pagamos entre todos, en cambio el resto de sus vasallos están en indignantes listas de espera y en muchos casos nos llega el turno cuando estamos en la fosa.
Nos da verguenza vivir en esta españa corrupta.
Luis, Carmen, Isabel y otros
Muchas gracias Señoras y Señores de Manresa por compartir juntos Buenas y algunas malas sensaciones, pero si verdaderas.
Bom dia Amics de Manresa
Molt bé Manel. No sé si dir que ja estem acostumats a aquest menyspreu que tenen aquests/aquestes pocavergonyes, a través dels seus actes, respecte de la resta de població… els seus súbdits (mot totalment anacrònic però que, n`estic segur, s’usa en l’àmbit que estem tractant). Tanmateix és una gota més, i poc a poc, ja ho sabem, s’omple i vessa aquell recipient que, en forma de paciència, regula el capteniment de la societat. És a dir…n’estem farts!!!. I per això ens n’allunyem…cada vegada més, i per això passa el què passa, i és lògic que passi, encara que hi ha gent que li costa d’entendre el perquè molts ja no ens sentim espanyols.
Felicitats Manel,per la caricatura i per els comentaris.