… aquesta frase d’Albert Einstein, només la podía inspirar algú com la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal …

D’ençà de l’inici del procés, l’obertura de l’any judicial s’ha convertit, any rere any, en una proclama de la fiscalia general de l’Estat i la judicatura a favor d’Espanya. L’al·legat de l’ex fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, a l’inici de curs del 2013 va ser “… españa una nació indissoluble i una pàtria indivisible…”. L’any següent, a les portes del 9-N, ja alertava que “…fuera de la constitución no existe nada”.

Fa uns dies  va començar un altre any judicial calent per al procés. Si fins ara tot pas de la Generalitat cap a la desconnexió ha estat invalidat per les contínues sentències del Tribunal Constitucional, a partir d’aquest setembre la cosa  anirà més enllà, amb els líders que van impulsar la consulta avançant cap al banc dels acusats amenaçats amb la inhabilitació i, fins i tot, amb penes de presó. La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, va inaugurar  l’any judicial amb una amenaça molt clara: No li tremolarà ni un dit per utilitzar la via “penal” per frenar el procés, “si és necessari”.

Entre d’altres “perles” va deixar anar aquesta:

“No es la libertat lo que libera a los ciudadanos, sinó la ley”

Doncs aquesta d’individua ens hauria d’explicar, per exemple, quina mena de llibertat ens va donar la llei del Francisco Franco que amb un decret del 5 d’abril de 1938 es va carregar l’estatut de Catalunya, i ens va enviar a 45 anys de foscor i manca total de llibertats.

Entre d’altres perles en aquesta llei del Franco i podem llegar un paràgraf que diu:

“…la entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalán plantea el problema, estrictamente administrativo, de deducir consecuencias prácticas de aquella abrogación. Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.”

Podeu llegir el decret sencer   A Q U Í

L’honor de ser governats en peu d’igualtat amb les germanes de la resta d’espanya ni el necessitavem ni el voliem,  s’ho podia haver ficat per on li cabés al tal Franco.

De totes maneres cada nou personatge que intervé en aquest despropòsit que és atacar-nos, supera als anteriors en odi i malvolença envers Catalunya. I en aquest camp questa individua, la tal Consuelo, apunta maneras.