NÚRIA FLORENZA i SERRA va néixer a Mataró el 31 d’agost de 1935.
Malauradament la mort se la va emportar prematura i dissortadament el 6 de setembre de 1981; ara ha fet 35 anys del seu traspàs.
Des de la seva petita parada d’ultramarins a la Plaça de Cuba atenia tothom amb amabilitat, simpatía i un etern somriure als llavis. Aquest era el seu dia a dia… però la Núria també era una poetessa, anònima, però POETESSA, amb majúscules. Ens va deixar uns poemes que és van editar de manera pòstuma en el llibre:
NÚRIA, CLOENDA D’UN POEMA
Vaig conèixer la Núria a la seva parada de la plaça, acompanyant la mare, que era bona amiga seva, i més tard com a client. Ara posseeixo, com un petit tresor heretat de la meva mare, un exemplar d’aquest llibre. Els seus poemes els he llegit i rellegit moltes vegades.
Us deixo aquí unes imatges de les solapes, i, més important, molt més important… la dedicatòria que la mateixa Núria havia fet per el llibre.
El 2 d’e setembre de 1981, la Núria va escriure el seu darrer poema: “A REVEURE”, en ell s’endevina un presentiment de mort i a l’hora un cant d’esperanza. El dedicà al seu espós:
Buff! Manel, que emotiu, quina entrada més bonica li has fet, no es mereix menys la Núria, sempre la tens al cor, llegint tot això ho entenc. Una abraçada i un record per a ella.
Gràcies
La Nuri era una mujer encantadora y es verdad que nos atendia con extraordinaria amabilidad, nos trataba como a amigas. No sabía esta afición que tenia a la poesía, son preciosos los poemas que nos ha puesto de muestra. A mi me gustaría poder leer más, ¿sabe i el libro está disponible en algun sitio?.
Preciosos los tres poemas, y el último muy emotivo. Que gran homenaje, sirva para todas las personas anónimas como tu dices que a pesar de los múltiples problemas de cada día que todos tenemos, son capaces de expresar de esta manera sus sentimientos.
Luis, Carmen, Antonia Elvira de Manresa
Manel! Els que vam conèixer la Núria a la seva paradeta a la plaça de Cuba, sabíem que la seva dèria era la poesia; malauradament ens va deixar essent molt jove, però ens ha deixar la seva petjada.
Gràcies Manel per fer-la viure en el record.
Salvador.
Preciosos versos. ¿Sabe usted si es posible encontrar algún ejemplar de este libro?
Josepa
Cuantos recuerdos me ha traido este repoortaje. la Nuri era extraórdinaria, no me extraña que escribiera poesía con su caracter tan dulce.
Gracias por devolvernos estos recuerdos y por favor ponga más poemas de la Nuri.
Benvolgut Manel, com has tocat la fibra amb les teves paraules; renoi, la pell com s’ha estarrufat, l’has definit tal com era ella… jo era petitona però anava al mercat amb ma mare per ajudar-la a fer cua, doncs en aquell temps hi anava molt gent al mercat (no hi havia supers) ella mentres t’esperaves buscava si hi havia “mainada” per donar-li l’oliveta. Gràcies Manel per recordar-la, te unes Poesies mereixedores de ser escoltades. Una forta abraçada. A reveure.
Una bonica recordança per la Núri, al llarg del anys la seva parada ha sofert transformacions i canvis de lloc, però el seu nom avui hi persisteix, ens la recorda quan anem al mercat.
Núria quin record tan bonic tinc de la teva petita parada sempre neta i polida; entrant per les escales del cantó del carrer de cuba un raconet a ma dreta.
El teu somriure no faltaba mai. El que jo desconeixia és la teva sensibilitat, la teva afició per la poesía.
Avui l’he descoberta, quina sort he tingut!.
Em queda dir que m’afanyaré per conèixer la teva obra. Esperaré els teus poemes, a poc a poc, gota a gota, però Manel, no deixis d’enviar-los fins que els tinguem tots. Gràcies per fer posible que arribin a les nostres mans.
No puc dir que fos amiga de la Nuri, en el sentit estricte de la paraula, però si que la coneixia com a clienta fidel a la seva parada. El record que en tinc és que era una bellíssima persona, amable i molt atenta que ens tractava a tots familiarment.Va ser molt llàstimosa la seva mort i va restar en el record durant molt anys, de fet encara penso en ella quan vaig al mercat doncs compro a la parada que encara porta el seu nom.
Estic d’acord amb el que diuen altres lectors que ens agradaria poder llegir la seva obra, el petit tast que ens ha posat és preciós.
QUINS RECORDS TAN DOLÇOS EM VENEN A LA MEMÒRIA QUAN ANAVA A LA PLAÇA I PODIA ENRAONAR AMB LA NURI DE TOT I TAMBÉ DE POESIA. NO CALIA ANAR-HI A COMPRAR, PASAR PER ALLA I FER UNA CURTA XERRADA AMB ELLA ERA SUFICIENT.
CARME
Dissortadament no vaig conèixer a la Núria Florenza ni coneixia els seus ppoemes a no ser per tu Manel que me n’has parlat.
Escriu, i dic escriu, com els àngels.
M’ha emocionat el poema que has llegit.
M’hagués agradat trobar-la quan encara estava entre nosaltres.
No m’estranya que la recordis.
Eva