Ahir la democràcia va guanyar per golejada a la barbàrie .
Però la violència desfermada, a càrrec de rabiosos sicaris de l’estat feixista del pepé, va entelar aquesta fita dels amants de la llibertat.
Costa fer broma i riure de les situacions quan hi ha sang i gent patint pel mig.
Provoca un somriure, però és molt lamentable, escoltar les enginyoses idees que pacífiques gents van tenir per tal d’amagar les urnes de la voracitat i la violència dels repressors.
És molt deplorable que el president d’una nació hagi de amagar-se sota un pont per evitar que el descobreixi l’helicopter dels invasors que el segueix en el seu desplaçament, tractant de evitar-li exercir el seu democràtic dret al vot.
Hem de procurar que l’humor la música i la poesía no faltin mai, per això tot i la tristor jo he dibuixat com veig el resultat final de l’1 d’octubre.