De tota la penya d’execrables que pul·lulen per la política l’Albert Rivera n’és un dels més dolents.
És un personatge pèrfid i maligne que quan l’escolto (procuro no fer-ho però aquest migdia a la “tele” no he estat a temps de canviar de canal i l’he patit uns segons) quan l’escolto, deia, noto l’odi, la ràbia, tota la malvolença que escup en cada mot que vomita contra el meu petit estimat i maltractat país.
El seu discurs només és per mentir descaradament, atacant, acusant tothom de fer-ho malament, reclamant una vegada rera l’altre l’aplicació JA! de l’article 155 de la consti. S’auto anomena demòcrata quan el més segur és que la democràcia sigue per a ell lo que els alls per als vampirs.
La seva obsessió, la seva dèria malaltissa, és l’aniquilació de Catalunya. Veient la progressió ens n’adonem que aquest és l’únic objectiu d’aquest infame grup mal anomenat “Ciutadans”
AH! i els seus acòlits no es queden curts, son aprenents aventatjats: l’Arrimadas, Carrizosa, etc., etc.,… tots plegats conformen com un ramat de bèsties rabioses…
Heu observat que tota aquesta colla d’extrema dreta quan parlen sempre, sempre, ho fan amb un rictus d’agror…?; com si tinguessin una llaga a l’estómac, i això val per ciutadans, peperos, alguns sociatas…
Ep…!!! potser vaig errat… però és el que a mi em sembla.