Enric Contreras, director del Banc de Sang, va explicar que Catalunya és autosuficient en donacions de sang, però que NO HO ÉS EN LAS DE PLASMA. Se’n necessiten 20.000 donacions l’any mentre que estem en les 10.000.
.
Sóc donant des de fa molts anys. Primer de sang però immediatament vaig passar-me a la donació de plaquetes o plasma. Molts, molts anys cada mes ininterrumpudament, i algún mes fent “doblet”. Malauradament ara ja no podré seguir per raons de la edat, però seguiré predicant con tal d’escampar l’informació i aconseguir que nous donants ocupin el lloc dels que hem de plegar.
Falta informació, però també falta voluntad. S’han de superar els prejudicis i s’ha d’animar tothom que pugui ser donant a fer-ho. Cal perdre-li la por a la donació. En les plaquetes o plasma la recuperació del donant és inmediata i es poden fer donacions cada quinze días.
Algunes de les excuses no són vàlides:
“EM FA ‘COSA’ (POR) LA PUNXADA”:
Jo sóc un asidu del Banc de Can Ruti, a Badalona. Allà l’ambient és agradable i acollidor. La punxadeta és pràcticament indolora; les infermeres/rs que us atenen són experts professionals, amables, atents, pendents del donant en tot moment i, també, unes amigues/cs.
“NO TINC TEMPS”:
No hi ha excuses; els Bancs de Sang estan oberts en horaris que, amb tota seguretat, en algun moment s’ajusten a les nostres atapeïdes agendes. Si tenim temps per a qualsevol collonada superflua, més el podem trobar per això.
I un darrer raonament, aquest potser un xic egoísta:
ALGUN DIA PODEM NECESSITAR QUE ENS AJUDIN I CONVERTIR-NOS EN RECEPTORS.
En aquest link hi ha més informació molt interessant, que pot ajudar-vos a entendre una mica més el problema i a prendre una decisió. Dediqueu-li uns minuts, val la pena: