Acabo de llegir una noticia que m’ha transportat en el temps al 1981, l’any en que LA TRINCA va publicar “El Baion de l’Otan”.
A l’ensems remenaven les cireres al món el Ronald Reagan als EUA i Leonid Brezhnev a RÚSSIA. Tenien el cervell malalt, eren violents i s’amenaçaven mutuament sense arribar a més (a punt van estar-hi !).
Ara governen dos tarats totalment imprevisibles: DONALD TRUMP líder als EUA i KIM JONG-UN “Líder suprem de Corea del Nord” (manda güevos anomenar-los “líders” a aquests piltrafes!). Suposant que tinguessin cervell (és molt suposar) el d’aquests dos paios no està malalt… està podrit.
Estan com dues cabres… No és que els falti un bull … és que no l’han arrencat mai el bull. Ara juguen al “A VEURE QUI LA TE MÉS GROSSA”. 
Ells solets podrien aconsseguir separar Catalunya d’espanya…
Es lleven un dia i, amb qualsevol fotesa, munten un sidral de tres parells de collons i s’acaben tots els problemes fins i tot els nostres amb l’espanyolada… i els de tothom !
La notícia es aquesta:

KIM JONG-UN – DONALD TRUMP

La cançó de LA TRINCA té, avui més que mai, una vigència preocupant.

S’agafen pel monyo i es tiren per terra
són com criatures que juguen a guerra:

-“Jo en tinc una bomba que n’és de neutrons
no esguerra el paisatge però en mata pilons”
-“Doncs perquè t’empapis jo en tinc un missil
que fot unes cebes que en mata cent mil!”
-“Que tiro la bomba!”
-“Que apreto el botó!”
-“Mariquita l’últim!”

Valga’m Déu senyor!