En GUILLEM AYMERICH i ELIAS era un artista com n’hi ha hagut pocs. Amb una paciència infinita construïa petits diorames en l’interior d’ampolles de vidre. Tots amb una temàtica en la que resalta l’humor, moltes vegades humor negre, però d’una originalitat i genialitat obsolutes. Cadascun d’aquests treballs constitueixen una història diferent.
Per si això fos poc, moltes de les eines que utilitzava se les feia ell mateix, pel que aquests petits instruments ja son una escultura en si mateixos.
En Guillem va morir el 19 de maig de 2015 quan només tenia 66 anys, sense haber vist acomplert el seu somni: Plantar un exposició en la que els seus “NINOTETS”, com ell els deia, poguessin ser visitats, saludats i gaudits per tothom.
D’exposicions va fer-ne un parell… però tot i el seu agraïment a Pinmat per l’espai que li va deixar, aquest només va poder acollir una petita mostra… insuficient per tots els treballs que ell desitjava compartir.
En el seu periple per aconseguir la tan cobejada exposició va tenir algun desengany important. El 22 d’octubre de 2013, després d’una xerrada en que em va manifestar la seva frustració per aquesta situació, vaig penjar AQUESTA entrada en el blog
El primer comentari li va posar el mateix Guillem, com una nota d’agraïment en nom d’ell… i dels seus “NINOTETS”.
Estaria bé que ara es poguessin exposar aquestes petites-grans obres d’art per al gaudi de tothom, i que servís com a homenatge pòstum, i molt merescut, a l’amic GUILLEM.
Tot esperant aquest hipotètic (de moment) homenatge aquí us deixo un petit tast, en forma de fotografíes, de la seva obra. En algunes d’aquestes imatges es poden veure eïnes de las que utilitzava i que ell mateix s’havia fabricat. M’agradaría resaltar el dirorama del famòs i caòtic camarot de la pel·licula “Una nit a l’Ópera” dels GERMANS MARX. Podreu veure la seqüencia de construcció… IMPRESIONANT… no hi falta cap detall:
Cliqueu damunt l’imatge per anar canviant:
Algún set-ciències opina que això no és art…
______________________________
Però diu que això SÍ… això és art:
N’HI HA PER FOTRE EL BARRET AL FOC… EL BARRET I ALGUNA QUE ALTRE “ESCULTURA” !!!
Jo he vist fa uns anys en un famós museu d’art modern de París, una tassa de vàter penjada del sostre amb uns fils (no recordo si metàlics) i un piano fet miques clavat a la pared.
Això era art, Ole, ole i ole.!
Algun espavilado mancha unas telas o retuerze unos hierros, se lo presenta a un marchante sin escrúpulos al que le importa un rábano todo lo que no sea dinero y decide que convertirá en “artista” al enuscia-telas o destroza-hierros; se pone en contacto con elementos adinerados que empiezan a comprar las porquerias que les dice son “obras de arte” y ya tenemos más basura en el mercado. Estos “artistas” que se prestan a este juego y los marchantes merecen la carcel pues son unos estafadores.
Un aplauso para el verdadero arte, el del señor Guillem. Es arte de verdad.
Un sentit record per en Guillem. Era tot un artista i gaudia d’allò més fent els seus ninotets.
SENYOR OLIVARES, LAMENTABLEMENT AIXÒ ÉS EL QUE PREDOMINA AVUI EN EL MON DE L’ART, UNS QUANTS PENQUES QUE NO SABEN FER RES DE RES, FAN UNA CAGARAD EN UNA TELA O RECARGOLEN QUATRE FERROS I AFEGEIXEN UNA EXPLICACIÓ METAFISICA DE LA SEVA OBRA QUE NINGÚ NI ELLS ENTENEN I ALA, A VENDRE, QUE EL MÓN ESTÀ PLE D’IL·LUSOS AMB DINERS QUE NO ENTENEN D’ART PERÒ COMPREN EL QUE ELS VENEN ELS MARCHANTS. QUI VA TITLLAR L’OBRA D’EN GUILLEM DE SOUVENIRS DEMOSTRA UNA BAIXA QUALITAT PER VALORAR L’ART.
MARAVELLOSES LES OBRES DEL GUILLEM, QUIN GOIG SERÀ SI PODEM ARRIBAR A VEURE UNA EXPOSICIÓ DEL SEU TREBALL.
Fer això només esta a l’abast de verdaders artistes de l’escultura i de la paciència. Qui es capaç de dir que les obres del Sr. Guillem son articles de souvenir o de fireta demostra una ignorància molt gran. Voldria poder veure algun dia aquestes petites meravelles exposades en lloc de moltes de les porqueries que actualment intente colar-nos coma obres de art.
Homenatges i reconeixements, n’estem faltats.