Els catalans tenim la sort de saber riure’ns de tot, començant per nosaltres mateixos. És alló que diem de “Enfotre’s del mort i de qui el vetlla“.

Vagi, però,  per davant, el meu respecte per tothom qui mori, inclosa la senyora Barberà… DESCANSI EN PAU!; per a ella respecte, respecte només en la llunyanía i la indiferència. Però a la Barberà política… ni això!

Justament per  aquest respecte i consideració llunyans a la persona he esperat uns dias a dir-hi la meva. Mentre, s’han anat succeïnt diferents reaccions al fet d’homenatgar a la difunta alcaldesa, diputada, senadora, amb un minut de silenci en el congrés dels diputats de les espanyes .

Doncs bé, opino que NO era necessari cap homenatje a qui ha tingut una trajectoria més que dubtosa en la política amb: prepotència, despreci constant al rival, enganys, enfrontaments amb els ciutadans, presumpció de comissió de delictes pels que estava sent processada (Quan els gossos borden, alguna cosa senten), etc., etc., etc..

Contrasta molt amb el que va succeïr quan el 19 de setembre de 2010 va morir JOSÉ ANTONIO LABORDETA SUBÍAS. En aquella ocasió és va demanar guardar un minut de silenci en el Congrés  en memòria del company traspassat. Doncs bé, alguns partits com el pepe i el pesoe si van oposar. La Mesa del Congrés va rebutjar celebrar un minut de silenci en memòria de LABORDETA.

LABORDETA… SSSÍ!  mereixía sense cap dupte ni discusió, aquest homenatge. Ell, al contrari que la Rita, era un demócrata de cap a peus, respectuós amb tothom, no estava imputat en cap acte delictiu, va ser un lluitador pels drets del poble, sempre i ja en temps de la dictadura.

En la seva trajectòria pel congrés va veure’s repetidament insultat, vexat i menystingut pels miserables del pepe i amb la connivència del pesoe. “Ses senyories” van protagonitzar lamentables i vergonyants epidodis  en que van fer mofa i befa del SENYOR LABORDETA. En alguna ocasió aquests peperos i socilaistes amb la seva indecent actitud van aconseguir airar  a un home carregat d’humanitat i bonhomia, al que ells no arribaben ni a la sola de les sabates:

¡ A LA MIERDA…!

  
JOSÉ ANTONIO LABORDETA SUBÍAS