L’octubre de 1981, amb motiu de la mort de la Núria, l’Agrupació Hispana d’Escriptors li va dedicar, íntegre, el butlletí número 27. En aquest butlletí trobem, entre d’altres que parlen de la Núria, l’Albert Pera, professor de llengua catalana, escriptor d’assaig, de biografies, però sobretot poeta, havent guanyat diversos guardons i publicat varis llibres de poemes. Ell començava així el seu panegíric dedicat a la Núria:
“…La Núria Florenza venía olives i pesca salada a la Plaça de Cuba. Des de la seva parada professava un catalanisme obert i decidit. “No em demaneu lates d’atun ni olives rellenes. Demaneu-me llaunes de tonyina i olives farcides, i tot anirà més bé”. Era jove, agradable, es guanyava la simpatía de tothom.
Una venedora de plaça. Sí, i què?. Un treball honest compatible amb l’exercici de la poesía més noble i enlairada posada al servei d’una humanitat i d’una sensibilitat desbordants. Una poetessa, doncs, també, per un insubornable impuls exterior. “
————————————————
Els anteiors:
I - N.F.S. II - N.F.S. III - N.F.S. IV - N.F.S. V - N.F.S. VI - N.F.S. VII - N.F.S. VIII - N.F.S.
No vaig tenir la sort de conèixer a la Nùria Florenza, però gràcies al Manel, he pogut conèixer la seva meravellosa poesia. Era molt bona poetessa i segur que també una gran persona per el que m’ha explicat en Manel.
Sé, que era molt difícil aquells anys 60, 70 i fins i tot principis dels 80, per els que vàrem nèixer a l’època de Franco, escriure bé el català, era molt difícil, i tampoc es parlava com ara (que tampoc sóm cap meravella), jo he sentit catalano-parlants “busson”, “tetxu”, fins i tot “saca-tapus”, i evidentment “lates de tonyima” i “olives rellenes”, i tant!.
Entenc l’interès que tenia la Núria perquè la gent parlés bé el català, perquè quan un idioma comença així, acaba desapareixent com a tal i es converteix en un argot .
És el que penso.
Eva
Hola Manel,
Em retrobo, després de tants anys, en el record d’aquells dies de dol i de tristesa per la pèrdua de la nostra Núria.
Gràcies per fer-m’hi ser.
Albert
tot aquest recull de poemes dedicats a la seva mare, ja ens diuen com devia ser la Núria.